Quan estudiava, em van explicar que la realitat no només depèn de qui la crea, sinó també de qui la mira.
Vostè, estimat lector, podrà entendre que un determinat fet és positiu i jo el podré veure negatiu.
És la grandesa d'una societat plural i diversa. Ara bé, perquè aquest sistema funcioni, tots hem de ser conscients que ningú veu les coses de la mateixa manera, ni se les mira amb els mateixos ulls. I, per desgràcia, moltes vegades açò no passa, i llavors són molts els qui practiquen un dels esports més còmodes i covards: posar etiquetes.
"Aquest no pensa el mateix que noltros, per tant és dels altres". Aquest raonament tan simple i vulgar s'empra cada dia més.
Si protestes ja ets dels altres. Si defenses allò que els altres no pensen, ja no ets dels seus. Prest posam les etiquetes de radical, carca, lladre, 'fatxa' o comunista. I també hi ha qui té molta afició a catalogar la gent a l'esquerra o a la dreta política. Açò no ha de ser forçosament dolent.
La gent té ideologia, i així ha de ser. Ara bé, quan algú posa una de les dues etiquetes com a sinònim de "no és dels nostres" i a partir d'aquí canvia el tracte i la consideració, es produeix una gran injustícia i es fomenta una divisió social que no hauria de ser.
Jo, per si de cas, ja em poso a mi mateix l'etiqueta: Som en Llorenç. I punt.