Sí, sí, ho confesso obertament: m'hagués agradat ser un defraudador a Hisenda. Em poden dir de tot, ho acceptaré, però és que veig que aquests anys he estat ben tonto. En comptes de treballar i pagar tots els impostos com a bon ciutadà, m'hagués hagut de dedicar a acumular doblers negres, a no declarar els meus guanys i a guardar els bitllets a sota un coixí, a una caixa forta o a una guardiola amb forma de porquet. Si ho hagués fet així, avui el Govern central em posaria una estora vermella, i pagant menys impostos que altres ciutadans honrats, passaria a ser una persona exemplar.
I així, mentre el Govern escanyaria la resta de ciutadans, jo podria gaudir dels doblers que hauria defraudat a Hisenda (o sigui, a tots vostès) veient per la tele les notícies d'aquesta terrible crisi. Ai, com vaig badar! Clar, tal vegada en tota aquesta història hi falta un petit detall, i és que jo no he tingut cap oportunitat de defraudar perquè som dels qui visc al dia i espero la nòmina cada principi de mes per poder respirar tranquil. Però si vostè va tenir oportunitat de defraudar i no ho va fer, i ara veu com li pugen l'IVA, li retallen prestacions i mesos abans li van augmentar l'IRPF, entendré que es fiqui les mans al cap i es digui a vostè mateix que va ser ben ase. No val a badar, senyors!