La viuda del faroler

Una recent visita a l'Illa de l'Aire va convertir-se en un parèntesi balsàmic per alliberar-se de la tensió diària que, de forma aferradissa, generen la crisi financera i econòmica, les retallades dels governs, les pujades d'imposts, els mercats, la "prima de riesgo", el Banco Central Europeo, Draghi i Merkel, entre altres personatges. Fa uns dies va retornar a Menorca Eulalia Iglesias, la viuda d'un faroler amb el que a principis dels anys cinquanta va viure a l'Illa de l'Aire. Eulalia va trepitjar quasi seixanta anys després aquest illot, retrobant-se amb les sargantanes que tant havia enyorat, a més d'explicar a dues de les seves filles i una néta que l'acompanyaven les vivències, ben arrelades dins la seva memòria, en una terra localitzada a més de 1.000 kilòmetres de distància de la seva Galícia natal. Gràcies a la gentilesa d'Autoritat Portuària i el seu personal tècnic, la viuda del faroler de l'Aire va poder visitar de nou les dependències del far, en les que Eulalia i el seu marit van habilitar la seva llar durant els primers nou mesos de convivència matrimonial, d'açò fa quasi seixanta anys. Estic segur que Eulalia, però també les seves filles i la seva néta, mai no oblidaran aquesta visita a l'Illa de l'Aire.