E ren temps en què a l'antiga Grècia es rendia tribut a Dionisi, el deu del vi i de l'èxtasi. Se li dedicaven dues festes anuals en les que s'interpretaven tragèdies. A cada una d'elles es feia un certamen que durava tres dies. Cada dia, un autor seleccionat amb molta anticipació feia representar tres tragèdies seguides, com molt bé explicava en els seus llibres la professora Jacqueline de Romilly, una apassionada de la Grècia clàssica. Era l'Estat el que tenia cura de preveure i organitzar la representació. S'invitava tot el poble a anar a l'espectacle. Fins i tot en temps de Pericles es donava un subsidi per a que els ciutadans pobres poguessin anar a les representacions.
Dos mil cinc cents anys després les coses han canviat una mica. Ara es dóna tribut a Mammón i l'espectacle rei és el que practiquen els semidéus Messi i Ronaldo.
El teatre ha quedat relegat a entreteniment minoritari.
Per això crida l'atenció que, tot i que travessa una profunda crisi, se li hagi pujat, al costat del cinema, l'IVA del 8 al 21 per cent. Tenint en compte la poca importància relativa del que es recaptarà amb aquest augment respecte a la recaptació global, més sembla una represàlia per les crítiques dels comediants al Govern que una mesura eficaç.