Síguenos F Y T I T R

Il·lustració

|

Kant, a La Religió dintre dels límits de la sola Raó s'expressa així (nota 71): "Confesso que no puc considerar com a pròpia aquesta expressió de la que fan ús tants homes assenyats: cert poble (en procés d'elaborar-se una llibertat legal) no és madur per a llibertat; els servents d'un propietari rural no són madurs per a la llibertat; i així també: els homes en general no són encara madurs per a la llibertat de creença". I prossegueix Kant: "Segons un supòsit d'aquesta mena la llibertat mai no tindrà lloc; doncs no es pot madurar per a la llibertat si no se n'ha gaudit de bell antuvi (cal ser lliure per a aprendre a servir-se de manera convenient de les pròpies forces en la llibertat)". I prossegueix encara: "els primers intents seran a no dubtar força grollers, potser fins i tot lligats a un estat més incòmode i perillós que quan hom vivia i pensava sota les ordres, però també sota la providència, d'altri; però no es madura mai per a la Raó si no és mitjançant els intents propis (que hom ha de ser lliure per a poder fer)". Aquí apareix un dels trets essencials del pensament il.lustrat, l'essencialitat de la Raó humana, única capaç d'empènyer l'home cap al seu veritable progrés. Però aquest camí vers la realització de la llibertat constitueix una veritable lluita que requereix esforç, constància i determinació. Qui en són els enemics de la llibertat de l'home?. I prossegueix Kant a la mateixa nota: "no tinc res en contra que aquells que tenen el poder en les seves mans encomanin encara molt lluny, forçats per les circumstàncies, el trencament d'aquestes tres cadenes. Però erigir en un principi la idea que la llibertat no és escaient per aquells que els són sotmesos, i que hom es troba autoritzat a decantar-los permanentment de ella, és una usurpació dels designis de la divinitat mateixa, que creà l'home per a la llibertat". Ara bé, quines eren les "tres cadenes" a les que es refereix Kant? Si continuam la lectura de la nota fins al final, el mateix autor ens ho aclareix: "Certament, dominar des de l'Estat, dins la casa, i en l'Església, és més fàcil si es pot fer valer un principi com l'abans esmentat. Però, és també més just?". A la cita apareixen alguns dels tòpics característics de la Il.llustració del XVIII. En destacarem tres: el postulat de la majoria d'edat dels homes, el de l'existència d'un imperatiu moral universal i el de la confiança en la Raó com a motor del progrés (sentit de la història). Pel que fa al postulat de la majoria d'edat els il.lustrats entenen la Història com un procés de creixement i maduració de l'home que el porta de la submissió servil en relació als poders establerts (el que Kant anomena heteronomia) a la conquesta progressiva de la seva independència (autonomia). El trànsit de l'Edat mitjana a l'Edat moderna representa un pas decisiu en aquest procés. El fets que marquen aquest hipotètic canvi d'època són: el moviment dels humanistes (filosofia, literatura, art), la Reforma protestant (separació del poder espiritual respecte del poder terrenal) i el naixement de la ciència moderna (la "nova ciència" de Copèrnic, Galileu o el mateix Newton). Pel que fa al segon postulat, tal volta resulti útil la distinció entre coneixement (de la Raó) i creença (que ens ve donada per tradició o mitjançant algun tipus d'autoritat imposada). El coneixement racional no només és teòric (traduïble en el progrés de la ciència moderna) sinó alhora pràctic (relatiu al coneixement que hi ha en tot home de la llei moral universal, és a dir, la capacitat de distingir allò que està bé i d'allò que està malament, allò correcte d'allò incorrecte, allò just i d'allò injust). Aquesta dimensió racional de la condició humana és la que el fa "subjecte de raó" per oposició a les "coses" purament naturals i, pel mateix fet, susceptible de ser reconegut en la seva dignitat humana. D'aquest principi (la dignitat, juntament amb els drets i exigències morals emanades d'ella, no s'ens "atorga", sinó que s'ens "reconeix") deriven totes les "Declaracions dels Drets de l'Home" que es troben a l'arrel de les Constitucions modernes i de la idea de l'Estat de Dret (inherent a la noció de "ciutadania"), així com també als moviments de lluita (Revolució Francesa, com avui parlarìem de la primavera àrab) contra tot tipus de totalitarisme, despotisme i dictadura (aparició a Europa de les primeres democràcies modernes sota principis que són universalitzables, amb pretensió de validesa més enllà de tota tradició cultural o religiosa). Pel que fa al sentit de la història, Kant estableix una distinció entre pietat i virtut. No rebutja sense més l'exercici de la vida pietosa, però posa dedicidament per damunt la recerca de la virtut, la qual depèn únicament de la voluntat, constància i esforç personal en fer-se capaç progressivament de ajustar la pròpia vida i la pròpia acció als principis universals de la llei moral, amb la possibilitat d'obrir-se al regne dels fins.

Lo más visto