CARTA DESDE BANGKOK, TAILANDIA
Francisco Caules Sintes
Quan el 1970 vaig comprar una caseta vora el mar a Binisafúller m'agradava davallar les penyes i dins les fredes aigües anar a pescar una estona amb el meu petit fusell de gomes.
El fons de la mar era ple de vida. Peixos de tota casta, petits, mitjans i de vegades fins i tot grossos escorballs. Algun roquer o pot ser eren cabots grossos... Algues, posidònies i també tota casta d'altres formes vegetals permetien amagar-se els peixos.
Avui a punt de complir els 80 anys torno encara cada estiu, ja sense fusell, a posar-me la màscara de bussejar i anar nedant davant de Binissafúller i els seus illots. La mar ara està morta. Ja no hi ha peixos, ni morets, ni algues, tot té un color mar mort de un grog verdós difuminat. Ja fa molts estius que s'han extingit els peixos i fins i tot no es veuen ni algues. Si bé les aigües de la nostra costa no tenien la riquesa exuberant de les de les Maldives, tenien vida. No vida tropical però almenys vida mediterrània. La mar està morta.
Què ha passat? Els pescadors diran que és culpa de la pesca submarina. Els expescadors submarinistes honrats diran que és culpa de la pesca d'arrastre i amb xerxes de malla petita. Els submarinistes furtius que ho feien amb botelles ja no poden cercar anfossos a 30 o 40 quilos perquè ja no n'hi queden. La mar està morta.
Quan a la nostra costa sud ha desaparegut la vida, llegim que a la costa nord hi ha una reserva miraculosa amb tants de peixos que sobresurten fora dels seus límits.
Sembla que la Reserva de la Costa Nord ha sigut un gran èxit a afegir a l'èxit de aquesta Reserva de la Biosfera que és la nostra illa. L'abalisament de Fornells al Cap Gros i la vigilància de Seprona han fet el miracle. Però els perills del pescadors furtius que treuen en una nit 52 quilos que venen a certs restaurants o els que venen també de nit des de l'illa germana en poderoses planejadores, bots de goma tipus Zodiac amb dos motors de 200 o 250 cavalls, fent veure que són innocents turistes. Diuen per Fornells que els de les planejadores, i sembla que deu ser ver, quan no els veuen els vigilants treuen botelles, linternes i fusells i nomes van per els peixos grossos.
A la nostra costa de Sant Lluís no vénen a cercar il·legalment peixos perquè ja no en queden. Sentim una sana enveja dels afortunats que poden veure peixos que noltros ja no veim.
Hem pensat que a aquest punt més meridional de Menorca, entre l'Illa de l'Aire i Cap d'en Font, seria el lloc ideal per crear la segona Reserva Natural Marina de Menorca. L'èxit de la Costa Nord podria repetir-se a la Costa Sud. La prohibició, amb certes limitacions, de la pesca vora la costa permetria que els peixos tornessin poc a poc als seus hàbitats antics. No sabem si també les algues, qualcú diu que a hi ha una plaga invasora que les mata, també podrien tornar. El mar tornaria a tenir vida i entendria allò de Reserva de la Biosfera.
Aquí deixem caure aquest suggeriment. Pot ser qualcú ho ha fet ja abans de noltros. No ho sabem. Però estem segurs que molts dels que disfruten veient el fons de la mar se sorprendrien en veure com pot tornar a haver-hi vida. Esperem que els amants de la naturalesa, el GOB, la Conselleria de Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Lluís i pot ser també el d'Alaior, eh Coia, i el de Maó podrien fer alguna espècie de plataforma perquè aquest a Reserva Natural Marina de la Costa Sud la pugui arribar a veure aquest homo que està a punt de fer 80 anys.