La nostra companya, Rosa Carreras, ha resumit en poques però cregudes paraules aquests dies de Festes: "Pur sentiment. Entre milers de persones, les meves mans es troben amb moltes altres, a la pell lluenta d'un cavall. I mir el cel per respirar profundament, i el trob més blau i més intens...". A banda de la seva destacada aportació, voldria retre un homenatge –un modest homenatge– des de l'admiració i el respecte més profund a tots aquells homes i dones que demà celebren la seva festivitat. Els grans, els joves i els petits, els coneguts i els desconeguts, els qui defensen l'emoció i la sensibilitat davant de la mediocritat i el clixé.
Són poetes, narradors que durant tot l'any baixen al carrer i participen, que no es limiten només a contemplar. Mestres, universitaris, professionals de la sanitat, polítics –que també n'hi ha–, defensors del territori, periodistes, músics, voluntaris, femeters, ... tots aquells que no desitgem veure les persones convertides en fulls de càlcul. Al carrer hi ha poetes que exerceixen el lideratge moral, com una orquestra on els acords predominants són la implicació afectiva, la intel·ligència emocional, l'autocrítica, la credibilitat, la confiança, la humilitat i la relació. Estimen la comunicació, eina indispensable per aglutinar totes i cadascuna de les individualitats que els talents optimitzen en cada instrument, practicant la passió i la motivació, la que inspira poder oferir la millor peça musical.
Disposen de la senzillesa intel·lectual necessària per donar una oportunitat a d'altres opinions i arguments, fins i tot quan aquestes proves o indagacions ens porten a descobrir defectes en les nostres pròpies creences. Des de qualsevol àmbit, no hi pot haver res més gratificant en la vida que ser útil a la societat, amb accions gosades de valors, des de les idees, amb esforç i dedicació, fent front als compromisos i responsabilitats. No hi fa res que el camí sigui llarg, fàcil o difícil.
En aquests moments de crisi econòmica i de patiments personals i familiars cobren protagonisme les persones que es mostren totalment obertes al diàleg, les que escolten, les que busquen el consens, les que des de l'experiència viscuda tracten qualsevol tema amb serenitat, seguretat i confiança, que no entren en la manera de fer de la crítica constant i la xafarderia fàcil, sinó en la política –en majúscules– de lo comú, de lo públic. Prioritzen el benestar de la gent.
Aquests tres dies em retrobo pel carrer amb molts d'ells, poetes quotidians, que demà dia 8 de setembre celebren la seva festivitat perquè són "gent amb gràcia". Humils, planers i naturals, que s'inspiren amb i per la ciutat. Són les cares del meu sentiment.