Fa poques setmanes, a Maó, passejant pel port, a la meva dona se li va descosir la tira d'una avarca. A prop hi havia una botiga on en venien, i crec que també en fabricaven, encara que podria equivocar-me. Com que li van dir que d'aquell tipus de reparació ells no en feien, vam decidir cercar un sabater dalt Maó. Vam pensar que, atesa la situació econòmica que patim des de fa cinc anys, molts maonesos, més que comprar sabates noves, devien preferir reparar les que ja tenien. Al matí següent vam tenir dificultat per a trobar a prop un sabater. Una senyora molt amable ens va informar que hauríem d'anar bastant més enfora d'allà on érem si volíem resoldre el problema, que a Maó trobar un sabater que fes reparacions no era tan fàcil com anys enrere. La meva dona va decidir que ja es faria arreglar l'avarca quan tornéssim a Barcelona, on vivim habitualment.
Jo, ara, em faig aquesta pregunta: Com és possible que a Maó, una ciutat amb un considerable i creixent nombre d'aturats, costi de trobar un sabater? Ja ho sabem que una economia com la menorquina, centrada en el turisme, no necessita mà d'obra gaire qualificada, i que molts joves no tenen -per desgràcia!- ni la intenció d'estudiar ni la d'aprendre un ofici, però no entenc que molts dels qui es queixen de no tenir feina no s'esforcin més a trobar camins nous que els permetrien viure més tranquils i ocupats. No podria ser un d'aquests camins aprendre a arreglar sabates?
Ens hauríem d'espavilar, i no esperar asseguts que ens resolguin els problemes des de dalt, perquè des de dalt ja fa molts segles que el mannà va deixar de caure.