Beneït agost

Tot el que qualque temps representava el carnaval de catàrtic, de transgressor, d'irreverent ho ha assumit actualment el mes d'agost (fins i tot l'estiu en general). Ara que estem tot l'any tan encaixonats en els nostres rols laborals, familiars i socials, més que mai se'ns fa necessari un trencament amb la rutina i pens que aquest paper el juga en certa manera el mes d'agost, sobretot si tens vacances però no és condició indispensable. Es porta la vida a l'inrevés, cosa que la calor propicia. Ens aixequem tard, ben berenam pa amb companatge i tota casta de rebosteria autòctona i forània i cap a la platja... tot el dia despullats o mig despullats fins hora de dinar, que serà tard. I arriba la venerada, intocable i quasi pecaminosa migdiada... després indefectiblement sempre hi ha una bereneta o un sopar o una festa o una bereneta-sopar-festa. Ens mudam per lluir bronzejat i potenciar el nostre atractiu (a l'agost tot és possible). Si el menjar el posa la casa tot és impecable i exquisit, si cadascú aporta un plat tothom s'esmera en quedar bé, no fer curt i clar tu has de correspondre i has de provar-ho tot... i tot és espectacular... Tota la Setmana Santa dejunant i fent penitència damunt el poltre d'abdominals per després a l'agost experimentar el plaer de lliurar-nos sense resistència a la golafreria. Més tard arriben els 'gintònics', la xerrameca, els acudits, les cançonetes... el ball desenfrenat... si fa molta calor s'escau encara un darrer bany nocturn... El que té feina haurà marxat un poc abans, mai prou, i el que no, potser veurà clarejar... Beneït excessiu agost.