Fa dies que don voltes a aquesta qüestió i creis-me he arribat a la conclusió que la primera i principal crisi és la de valors. Per què dic això? Perquè vivim en una societat que posa com primer valor el tenir. Precisament per això no importa que l'altre pateixi, per tal que jo tengui. D'on surt el problema de la corrupció? De que hi ha gent que per tal de tenir, de prosperar, no l'importa deixar una partida secreta dels seus pressupostos per a comprar els favors d'altri que també té com primer valor el tenir i s'ha presentat per ocupar un càrrec públic no per a servir, sinó per a servir-se'n del lloc que els seus conciutadans li han confiat per ajudar a administrar els béns de tots, en servei de tots i de manera especial dels més dèbils.
Davant la situació de crisi econòmica que ara estem patint, un es demana, per què sempre l'han de patir els mateixos? Els pobres, els malalts, els marginats...? Per què no comencen a retallar per dalt, han de fer-ho sempre per baix? No em direu que la crisi l'han provocada els pobres. L'ha provocada l'ambició dels més rics i poderosos. Els pobres han estat les primeres víctimes i ho continuen essent. Només un exemple de com han jugat els bancs o entitats financeres. Ja en plena crisi econòmica veig una nota a la meva línia oberta: "Té a la seva disposició 6.000 euros, sense necessitat de presentar cap paper, sols basta que posi la seva firma". Pocs dies després, sona el telèfon. Diu: "Miri, li truco perquè, no sé si ho sap, però té a la seva disposició 6.000 euros, a què els dedicarà?
- A res, no els necessito i no tenc per què endeutar-me.
- Però, podria fer un viatge, o comprar-se alguna cosa que desitgi.
- Li he dit que no els necessito i que no vull fer cap viatge, ni comprar-me res."
Aquesta manera de pressionar perquè la gent gasti i tengui coses du a posar uns valors en el lloc que no li corresponen i a que la gent visqui per damunt de les seves possibilitats.
Ens hem acostumat a viure en una societat de consum que ens va pressionat cada dia amb mil i una propagandes que estan fetes a partir de tocar la part més sensible del nostre subconscient a fi de treure'ns la llibertat de decisió, perquè gastem i gastem en lloc d'ajudar-nos a ser més i més solidaris, més atents a les necessitats dels altres.
També hi ha administracions públiques, que s'han endeutat més del que podien assumir amb les recaptacions d'impostos, i han provocat aquest desgavell i ara volen retallar de per tot, però el primer que retallen és en drets socials. Doncs és més fàcil això que apujar els impostos directes que graven els qui tenen més. I un es demana i per què apugen l'IVA en lloc de apujar l'IRPF? Perquè l'IVA el pagam tots per igual, mentre que l'IRPF qui més té més paga i els qui més tenen sempre són els qui estan a dalt i, clar, no es volen ferir la pròpia butxaca. I també per què no comencen per abaixar sous, no dels empleats de l'administració pública, sinó els dels polítics que tot i la crisi encara hi ha hagut alguns que se'ls han apujats?
Algú, més d'una vegada, m'ha dit: "Jesús era un revolucionari". Sí, però si haguéssim entès la seva revolució, les coses anirien d'una altra manera, doncs ell va dir: "Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots" (Mc 9, 35). Aquesta és, per a mi, la clau de la seva revolució evangèlica i ell ho va dir, però també ho va fer: "com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom" (Mt 20, 28). N'estic convençut aquell que faci de la seva vida un servei ajudarà a superar la crisi, no aquesta, totes les crisis i de manera especial, la de valors.
Una altra cosa que ens ha portat a aquesta situació, és el no respectar el principi de subsidiarietat, ja fa molts anys que la gent ha deixat de sentir-se responsable de moltes tasques ciutadanes, doncs les ha assumides l'Ajuntament, el Consell, el Govern i, és clar, quan m'ho fan, encara que sense adonar-me ho estic pagant, doncs s'han anat apujant els impostos, que m'ho facin. Això ha anat creant consciència de que ho facin els altres, per això estic pagant, i ens hem anat inhibint de les nostres responsabilitats i ens hem anat fent cada vegada més còmodes i més insolidaris.
És molt important que dels pressupostos de les administracions es dediqui el 0,7 per cent a la cooperació internacional i, fins i tot, l'1 per cent, però que això no suposi una inhibició nostra d'aportar del nostre pressupost personal o familiar 0'7 per cent o l'1 per cent per a compartir amb els més necessitats i la cooperació internacional, que tots ens esforcem a fer una societat més justa i equilibrada de la que ningú no en sigui exclòs.
Creis-me necessitem sumar, no restar i dividir, posar-hi tots el nostre granet d'arena per tal que cada dia fem un món més humà. Per tot això dia 22 de setembre, jo també encendré la meva espelma expressant el meu suport al Fons Menorquí de Cooperació, i a tot el que representa la seva feina en bé dels més necessitats del nostre món i, des d'aquí demano i exigesc a les administracions públiques que continuïn aportant el mateix percentatge dels pressupostos que abans de la crisi a la cooperació internacional, doncs els projectes que es realitzen al tercer món són necessaris i urgents, nosaltres estem en crisi ara, la seva és crisi perenne.
I tu, per què encendries una espelma?