Un dels efectes col·laterals de la crisi que patim és que ens fa centrar i preocupar especialment (quan no exclusivament) pel que tenim a la vora. Són tants els estralls que fa la crisi (atur, retallades...) que cadascú es concentra en el que pateix o en el que pateixen els qui té més a prop. Potser és normal, però no deixa de ser preocupant. Als qui tenen una responsabilitat política els deu passar el mateix. Són tantes les preocupacions immediates, són tantes les reivindicacions que els fan, són tants els nombres que s'han de quadrar, que no deuen tenir massa temps per mirar més enllà. Davant aquest efecte (perniciós ?) de la crisi, més que mai ens fan falta institucions com el Fons Menorquí de Cooperació que ens obrin els ulls a realitats, potser llunyanes, però molt punyents, que viuen homes i dones com noltros. De la mateixa manera que quan més negre és la nit més necessari es fa el far que mostra l'accés al bon port. Algú ens ha de recordar constantment que molts països pateixen una crisi permanent de fam (no referida només als aliments, sinó a tot el mínimament imprescindible per viure). Federico Mayor Zaragoza recordava, fa poc més d'un any, que al món moren cada dia 80.000 persones de gana.
Els nostres problemes immediats no ens poden distreure d'aquesta cruel realitat.
Un altre efecte de la crisi (positiu?) és que per força molts hem hagut de reconèixer amb quantes coses absolutament prescindibles vivim. Si som capaços d'ajuntar aquestes dues realitats, per una part escoltar la crida de qui, com el Fons Menorquí de Cooperació, ens fa obrir els ulls més enllà del nostre llombrígol i per altra, reconèixer tot el que hi ha d'absolutament prescindible a la nostra vida, potser ens tornarem més solidaris, és a dir més humans. Per aquest motiu, els voluntaris de Mans Unides també encendrem algunes espelmes el proper dia 22 als Quarters des Mercadal.