Intentem trobar algunes claus que ens expliquin per què en aquesta illa hi ha mals que s'eternitzen i una insuficiència crònica d'esperit innovador que ens alliberi de fórmules caduques en tants àmbits: el transport aeri, la reconversió econòmica, el malbaratament de les despeses públiques, la dependència de gestions polítiques mediocres, la fuita de capital humà, la desafecció o quasi depressió ciutadana...
Què ens passa que al llarg de 30 anys hem contemplat com feia metàstasi l'ensorrament del model de producció lletera, incapaços d'arribar a temps. Què passa amb un model politicoeconòmic que es conforma a ser l'ombra d'una illa major a qui convertim en principal competidor.Menorca al llarg d'aquests anys ha perdut el bé més preuat en el segle XXI: la intel·ligència social. Hem viscut massa regalats. Per deixadesa i ingènues expectatives de demòcrates neòfits hem consentit que un sistema esquifit de representació política hagi atorgat tot el poder a institucions que han esdevingut ens molt per davall del lideratge que els pertocava. Mentre hi va haver abundància tot quedava dissimulat, però amb la nuesa de la crisi ens adonam que ni configuració ni musculatura.
Al principi de la crisi, l'economista Antoni Riera del Centre de Recerca Econòmica, a l'Ateneu, concloïa que o seríem capaços de col·laborar intel·ligentment o la crisi es perllongaria més del que pensàvem. Al llarg d'aquests anys de crisi hem cercat testimonis de col·laboracions per tot: entre empreses, entre institucions, entre ONG i institucions; hem vist indiferència, enfrontaments i quasi cap tipus de col·laboració.
Però és que la gent de Menorca ha perdut la capacitat de col·laborar?
No som prou intel·ligents? Restam obedients, rere les consignes de polítics que igual que nosaltres no saben on van. Perdem recursos i temps.
I la societat civil ? Igual. Les entitats menorquines, la societat civil, sempre havia anat molt per davant de les institucions, i açò era una garantia de governs menys descarrilats. Però des de fa anys la societat menorquina s'ha deixat decantar per un sistema electoralista que ha centrat el debat en la seva confrontació i el control de les administracions per servir els seus partits.
I Menorca? Patint sota estructures de participació purament formals, amb sistemes administratius que van contra el poble; sense avenços reals ( ni en energia, ni turisme, ni agricultura, ni innovació...).
Necessitam altre cop una societat civil, un món de les associacions viu, capaç d'alliçonar el poder polític quan calgui, d'inventar, d'exigir. Només d'aquesta vivesa naixeran els líders i els ciutadans que necessitam.
Amb humilitat, sense prometre res, però amb les ganes de crear un marc de debat democràtic sobre la societat civil menorquina hem organitzat unes jornades al llarg d'octubre de les quals anirem tractant en aquesta columna des de mirades molt diverses.