"L'antiga economia no tornarà" fou una de les frases pronunciades per Bill Clinton en l'última convenció demòcrata dels EUA i que, per la seva claredat i rotunditat, més em va cridar l'atenció. Més recentment llegeixo una entrevista a Raymond Torres -director de l'Institut d'Estudis Laborals de la OIT (agència especialitzada en temes laborals de l'ONU)-. A la pregunta de què és més urgent aquí i ara?, responia: "Además de esa reforma bancaria, una política industrial. No tienen ninguna. Tras el fin de la construcción... ¿Sabe usted qué modelo productivo quiere tener España?" El periodista repregunta: Creu que algú ho sap? i l' entrevistat contesta: "Pues todo el país debería saber hacia dónde va. Sería un liderazgo esperanzador, pero sobre todo daría coherencia a todas las reformas pendientes y a su modelo educativo".
Són dues reflexions que, avui per avui, són escaients, aplicables al cas de les Illes Balears, i tenen molt a veure amb el contingut de la darrera publicació de l'àrea sociolaboral de la Fundació Gadeso que hem titulat "Construcció: La necessària reconversió amb criteris socials i sostenibles". A la Fundació Gadeso creiem que la evolució dels indicadors relacionats amb les persones són el més interessant a l'hora d'analitzar els efectes de la crisi i les possibles sortides des d'un punt de vista social. Per això el numero 11 de Temes Socioeconòmics, disponible a www.gadeso.org, escodrinya les dades del mercat laboral del sector de la construcció illenc. Quines són les dades més importants? Sintèticament les següents: per una banda, la població ocupada ha baixat un total de 38.100 efectius (un 43,9%) en els darrers quatre anys (segon trimestre de 2008 sobre mateix trimestre de 2012) i el pes relatiu de la població ocupada al sector de la construcció sobre el total ha baixat un 6,4%. Per una altra banda, en aquests quatre anys, el nombre de persones assalariades ha baixat un 51,9% (-34.900 persones); és a dir, la població ocupada del sector de la construcció que no és empresària, ni autònoma, ni autònoma dependent, baixa vuit punts més que la població ocupada en el seu conjunt. Aquesta dada explica que el pes dels assalariats de la construcció sobre el total de persones assalariades ha passat d'un 16,6% en el primer trimestre de 2008 a un 9,8% en el mateix trimestre de 2012. Però, tal vegada, les dades més rellevants siguin, per un costat, les de destrucció d'ocupació de manera que, segons les afiliacions a la Seguretat Social, en el període 2009-2011 s'han perdut un total de 9.024 llocs de treball (un 24,9% en termes percentuals) i, per l'altre costat, les de l'atur, que s'incrementà un 63,46% des de l'any 2008 al 2011. Aquest augment de persones aturades en el sector de la construcció ha estat diferent segons cada una de les illes. De 2007 a 2011, a Mallorca creix un 221%, un 162% a Menorca, un 113% a Eivissa i un 24% a Formentera. Amb tot, una de les dades que em sembla més rellevant és que el percentatge d'atur de la construcció en el conjunt de Balears, sobre el total d'atur registrat, s'ha instal·lat per sobre del 20%.
Tot plegat es confirma que el nombre d'efectius humans treballant en aquest sector cresqué en paral·lel al creixement de la bombolla immobiliària i una vegada esclatà aquesta, deixà un allau de persones en atur. És el que Miquel Alenyà i Ferran Navinés, coordinadors del llibre "L'Economia Balear 1970-2010", defineixen de la següent manera: "És ara, quan es gira la vista enrere i es veuen els efectes perniciosos de la fase de creixement d'aquests anys passats, quan es pot apreciar en tota la seva intensitat fins a quin punt s'ha produït una distorsió significativa del ventall d'inversions massa esbiaixat cap el totxo, l'especulació i la corrupció" (Pàgina 123).
Sembla, idò, obvi que el pes de l'ocupació del sector de la construcció en el mercat laboral global de Balears no tornarà a ser el que fou en el passat. És més, seria inconvenient no fer cas a l'evidencia que cada cop són més els experts i organismes públics i privats que postulen una disminució del pes de la construcció dintre de la composició sectorial de l'economia espanyola i regional, conseqüència d'una disminució de l'obra nova. Però s'ha de posar igual èmfasi en un fet esperançador: Hi ha una altra economia de la construcció basada en la rehabilitació, l'adequació de les llars als requeriments mediambientals i de estalvi d'energia, l'exportació de material de construcció, etc. En definitiva, un model d'activitat del sector en el qual és fonamental la R+D+i; la qualificació professional d'empresaris i treballadors; i el foment de debò de l'emprenedoria, l'exportació i la cooperació empresarial per millorar la baixa productivitat de la micro empresa.
Abans he dit que considerava molt rellevant que el percentatge d'atur registrat a la construcció, sobre el total d'atur registrat, no baixi en cap cas del 20%. Aquest fet ens indica que el mercat laboral illenc gaudeix d'una baixa mobilitat sectorial. La qual cosa ens du a insistir en la urgència d'un Pla d' Ocupació amb una veritable aposta per Polítiques Actives d'Ocupació per, entre d'altres coses , dotar d'habilitats a les persones aturades i en demanda d'ocupació en el sector de la construcció, perquè puguin trobar feina a altres sectors econòmics i tenir oportunitats de participar laboralment en el "nou model de construcció".
Les polítiques d'austeritat dels pressupostos públics no haurien d'impedir la inversió pública en aquest procés de modernització del sector de la construcció. Les polítiques sustentades únicament en nova construcció i intensives en consum de territori són les polítiques antigues que ens han conduït a la situació actual de col·lapse. Persistir-hi significa una resistència improductiva al canvi; una resistència impròpia d'una societat dinàmica i innovadora. En definitiva és ben hora que ens facem una pregunta cabdal: Volem créixer con Suècia o com Letònia? Amb valor afegit i cohesió social o amb sous baixos i desforestació de drets socials? No hi ha massa més models.