Llets enriquides amb calci, iogurts que redueixen el nivell de colesterol, descafeïnats per la hipertensió, sucs amb vitamines o sense sucre afegit, aliments que per si mateixos ni prevenen ni curen malalties però que, en nombroses ocasions, es consideren adequats per als qui han de limitar la aportació energètica de la seva alimentació o la quantitat de greixos i/o sucres pel fet de sofrir qualque malaltia. N'hi ha per prevenir, per fer més amable la desaparició de la menstruació, per millorar la flora intestinal, el greix acumulat, ....
Són realment útils o necessaris? El que és evident és que aquests productes funcionals són més cars, molt més cars. Un celíac, per exemple, paga actualment per la seva cistella de la compra de primera necessitat entre un 67 i un 300 % més, només pel fet d'haver de consumir una dieta sense gluten. Un diabètic, considerant aptes les begudes, els gelats, les galetes...., els ha d'abonar al doble i/o al triple del seu preu convencional, aliments que acaben de sofrir el corresponent augment de l'IVA.
Si ens referim a la utilitat, en l'actualitat es consumeixen de manera desmesurada pel fet de considerar-se combatius per a l'obesitat, catalogada com una de les epidèmies del segle XXI. Tot i que els professionals de la salut insisteixen en la importància d'una bona alimentació com a mesura de prevenció, costa baratar el bagatge cultural i social dels ciutadans en referència a l'adquisició dels productes "ligh", desnatats, 0% matèria grassa... per una nutrició sana i equilibrada.
Sigui per la seva utilitat i/o necessitat, aquests productes són més cars que els convencionals, però si finalment decideix consumir-los, tingui en compte que en el nostre país encara no existeixi cap llei que els reguli. Quotidianament increïble.