Ens ho va deixar escrit en una de les seves obres el gran poeta Virgili: "Tempus fugit".
Sense necessitat de recórrer als textos clàssics ens hauríem, tanmateix, donat compte d'aquest fet, ara convertit en aforisme, ja que no hi ha veritat més veritable que aquesta. El temps, vola.
Fa un any que ens vam congregar per acomplir amb el ritual precepte d'inaugurar el curs acadèmic de la Universitat i certament en aquella primera experiència d'obertura que vaig viure com a alcaldessa alguna cosa em va sorprendre: poca gent per a un acte únic coronat de magistral lliçó i amb l'embolcall dels discursos elaborats amb la dedicació que recomana un acte solemne, carregat de papers farcits de reflexions i pensaments perfectament confrontables.
On eren els alumnes, on els professors d'aquesta comunitat universitària que hauria d'aplegar, consider, els diferents nivells de docència?
Aquesta fou una pregunta que encara m'inquieta, quan ho pens. Vivim entre preses i és ben ver que cadascú apunta una mica cap als seus interessos deixant així que es perdi el valor i les potencialitats d'un esforç comú en l'ensenyament i a vegades en la vida comunitària.
Així és com tots volem que sigui la nostra universitat: feta de persones, plena d'idees; reafirmant-se amb contundència en les seves arrels i situada en la vanguarda de projectes i investigacions. No tan sols ho volem, sinó que ho necessitem.
Hem viscut un cicle. I dins d'aquest cicle han tingut cabuda importants esdeveniments per a la institució que representau. No estarà de més recordar aquests fets, avui que coincidim.
Jo us felicit, rectora, pel vostre nomenament i feina com a vicepresidenta que sou de la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles des de fa casi un any.
Estenc també la nostra entusiasta felicitació a vós i a la comunitat universitària per haver aconseguit també en aquest període el reconeixement de "Campus d'Excel·lència" en línies de recerca innovadores per a la sostenibilitat turística i de l'aigua, emprant fórmules de partenariat i col·laboració com la que vau trobar amb la Universitat de Girona. Això ens permet reafirmar uns lligams entre dues terres que se saben properes i tenen molts de punts de connexió.
Aquests són tan sols dos apunts de la vostra gestió i de la projecció que està contribuint al creixement, amb edat i prestigi, de la nostra universitat balear, que amb fites com aquestes desdiu l'aïllament al que no ens hauria de condemnar la insularitat.
Queda clar que la UIB vol constar dins de l'engranatge del sistema universitari nacional i que mira també més enllà de les fronteres polítiques en més d'una trajectòria d'investigació.
Això és: un esperit universitari.
Seguim el fil d'aquestes notícies que voldríem que pesessin més que aquelles altres, com la que transcendí justament ahir fent de la UIB capçalera de tots els telediaris. "Tempus fugit". El temps vola, però és que les notícies, també!!!
Encara que no hagi merescut l'atenció mediàtica que altres fets sí troben, la Universitat Balear ha viscut importants avenços i ens congratulam d'ells encara que sigui des de la situació perifèrica d'un campus extens, en l'extrarradi dels òrgans de decisió, perquè ens hem de sentir partícips d'aquests èxits.
És per això que jo voldria demanar, sempre que això sigui possible, que aquest centre insular pugui tenir implicació en les línies més avançades i que Menorca siguem tinguts en compte, com a universitat i també com a territori en aquests nous projectes de recerca i sobre tot, possibles aplicacions pràctiques, útils a la societat.
Avui justament s'ha tractat de sostenibilitat i territori en la lliçó inaugural. Són conceptes una mica marejats en les remors de les darreres dècades, però que encara ens han de fer reflexionar, debatre en serenitat per a poder arribar a solucions beneficioses per a tothom.
A aquesta Menorca nostra li convenen perquè ja fa anys que el sector primari amb prou penes aguanta quasi bé a cops d'ajudes i subvencions; la indústria, ha quedat molt malmesa pels costos de transport de les mercaderies i per la competència ferotge d'altres zones productores on la mà d'obra té uns costos ben diferents als d'aquí; el turisme és escassament estacional perquè realment quasi no ens dura ni una estació de l'any.
I la construcció l'hem posada de vacances.
Tot això mentres la població ha crescut en volum i, diguem-ho així, s'ha acostumat a un nivell de vida, a uns serveis i prestacions que, ara per ara no són sostenibles en la mesura que ho eren.
Quan puc ho dic, perquè sembla que costa d'entendre: el sector públic no pot anar bé si no li va bé a l'economia privada.
És per això que ens convé girar, reforçar el que tenim i cercar vies complementàries per a la prosperitat imprescindible. Tenim sobre la taula, el PARC BIT, d'innovació tecnològica, que tant de maldecaps ens dóna i ens ha de donar encara, però que hem de reclamar i impulsar també amb l'ajut i cooperació d'aquesta universitat.
Quedarà, per part nostra, clara la voluntat de mantenir la bona sintonia i col·laboració interinstitucional que sempre hem trobat perquè ens reafirmem en la importància de poder oferir estudis universitaris, graus, postgraus i especialitats en territori de Menorca, perquè recolzem igualment la Universitat Popular per a Majors i persistim en l'objectiu de lluitar també per que aquest projecte BIT vagi endavant.
Jo sé que els discursos són pesats, i no me voldria allargar gaire més, però les paraules han de tenir pes.
Us ho dic aquí, en aquesta antiga església de Sant Diego, que fundaren els franciscans en una actitud de projecció universal. La mateixa que inspirà al també franciscà Fra Juníper Serra a instituir les primeres colònies a Califòrnia, on creixeria, després la ciutat de Sant Diego en honor al màrtir d'aquesta orde religiosa:
Repte i esforç, que tots els temps són difícils i la dificultat ennobleix els encerts i les conquestes.
A tots els que avui reben títol de graduat i de màster, una càlida enhorabona. No us canseu, el camí té més recorregut i ja sabeu que "Tempus fugit".