Com sol ser habitual la nostra premsa local de Menorca no es fa ressò d'algunes notícies que són importants per a la nostra llengua i cultura. Una de les feines que es proposa Acció Cultural de Menorca és justament de fer-nos altaveu d'aquestes notícies i oferir-les als lectors. Tothom sap que aquestes setmanes la llengua catalana és objecte novament de l'atac dels governs centrals i autonòmics del PP a Madrid, a Balears, al País Valencià i a Aragó. Davant aquesta contraofensiva de retallades lingüístiques, hi ha tot un caramull d'organitzacions cíviques que responen amb denúncies a lates instàncies estrangeres, ja que les nostres pròpies instàncies espanyoles ni escolten i atenen, ans tot el contrari. Així, per exemple el PEN Internacional, associació internacional d'escriptors, resol a Corea del Sud demanar a les Nacions Unides i la Unesco que investigui les vulneracions contra la llengua catalana a l'Estat espanyol.
L'assemblea de delegats del 78è Congrés del PEN Internacional, reunida a Gyeongju, Corea del Sud, va aprovar ahir per unanimitat la resolució proposada pel PEN Català el passat mes de juny a Barcelona, durant la celebració del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. A la resolució el PEN Català denuncia les accions que han portat i porten a terme els diferents governs de l'Estat espanyol –sobretot l'actual del PP–, contra la llengua catalana arreu de l'Estat, i concretament a la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià, on els populars ha fet mans i mànigues perquè no es pugui veure TV3.
Corea del Sud ha acollit del 12 al 14 de setembre la reunió de delegats del congrés organitzat pel PEN Internacional i en el qual, entre altres qüestions, s'ha debatut la resolució que va proposar el PEN Català. Al país asiàtic hi ha viatjat Carme Arenas, presidenta del PEN Català, que ahir va manifestar la seva satisfacció per la decisió adoptada al congrés. El catedràtic Josep Maria Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, i promotor de la resolució, va expressar ahir també la seva profunda satisfacció: "Hem aconseguit que el PEN Internacional s'impliqui en la defensa del català i hem obtingut el seu compromís de demanar a les Nacions Unides i la Unesco, de les quals n'és organisme consultor, que investiguin el que està passant amb la llengua i actuï en conseqüència."
"Ara vetllarem perquè això arribi a les Nacions Unides", va dir Terricabras, per qui és més "fàcil" ser escoltat quan les denúncies afecten països petits i poc democràtics, com ara els africans, en què sembla que l'agressió s'hagi de veure més clara, que en els grans i democràtics, "on es pressuposa que tot va bé."
Amb tot, i ben informats gràcies al dossier elaborat pel PEN Català, en què, a banda d'un informe de greuges, s'havien reunit retalls de premsa en els quals es feia ressò d'aquests atacs, els delegats assistents al congrés van avalar finalment i per unanimitat aquesta reclamació perquè han entès que "un país com Espanya, que forma part de la Unió Europea i té signats tots els acords internacionals sobre les llengües, atempta contra la llengua catalana i permet accions fan retrocedir el seu desenvolupament".
La resolució és el fruit d'un treball realitzat pel PEN Català i el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, que va impulsar el Manifest de Girona, un document aprovat al Congrés del PEN Internacional de Belgrad el 2011 i té com a objectiu avançar i fer-se ressò dels drets lingüístics arreu del món.
La resolució, aprovada divendres passat al congrés celebrat a Corea del Sud, denuncia les accions que estan portant a terme els diferents governs espanyols amb l'objectiu d'afeblir el paper de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida social del país, ja sigui en el sistema escolar, l'administració pública o els mitjans de comunicació, i denuncia també, de manera més explícita, els atacs al català i el seu model lingüístic que s'estan produint tant a les Illes Balears com al País Valencià i la Franja de Ponent.
Hi ha altres iniciatives que, com aquesta, també denuncien la vulneració de drets lingüístics de la comunitat catalanoparlant. El PSIB ho ha fet al Senat espanyol sobre la modificació de l'accés a l'administració pública en la qual la llengua catalana deixar de ser un requisit. Igualment el sindicat STEI juntament amb altres suports ha portat l'assumpte al Consell d'Europa. De totes aquestes iniciatives cal esperar una condemna de l'Estat espanyol, que desgraciadament mai no n'ha fet cas. Així és com els ciutadans se senten cada cop més desafectes al projecte fallit d'Espanya, simplement perquè no ens respecta.