El camí de s'Ullastrar

El paisatge rural de la zona de Llevant és el resultat de la fragmentació del territori, per mor de les herències dels propietaris, i de la roturació de noves terres per cultivar vinyes i hortalisses. Aquest procés es va iniciar en el segle XVII i va continuar, sobretot, durant el segle XVIII, creant un paisatge humanitzat que s'ha conservat fins avui dia amb poques alteracions d'importància. Fa quasi quaranta anys, Maria Lluïsa Serra feia una lloança en el "Diario de Barcelona" de les casolanies de Torret, es Consell, es Pou Nou, s'Ullastrar i ses Barraques, entre altres, com a signe d'identitat de l'Illa i patrimoni material a preservar. La bibliotecària i arqueòloga menorquina també es feia ressò de la "desaprovació general" de les obres de millora del llavores camí de s'Ullastrar, donat que podrien afectar negativament unes construccions d'habitatge i d'ús agrícola singulars. Fa una dècada l'Ajuntament de Sant Lluís va promoure unes obres per dotar la zona de clavegueram i, a més, per soterrar el cablejat aeri que embruteix la casolania de s'Ullastrar. Una iniciativa per recuperar una estètica que s'havia mantingut durant més de tres-cents anys, tot i que ningú ha eliminat els "postes" i els cables que dissortadament encara profanen una joia de l'arquitectura rural. Les agrupacions de cases rurals i el paisatge que les envolta també constitueixen un atractiu per a les persones que s'enganxen al turisme cultural.