La comptabilitat és apassionant. M'agradava analitzar els pressupostos de les administracions públiques, les liquidacions i els rendiments de comptes anuals. Amb la tècnica apresa i la pràctica requerida, pots esbrinar -fins i tot- allò que no està escrit. Enguany, però, abandonaré l'entreteniment.
Els de l'Estat, m'entristeixen. Els mitjans de comunicació ens havien posat en avís: un 14,4% menys en educació, un 22,6% en Sanitat, un 30% menys en la partida de dependència... no he pogut passar de la Secció 1, Casa del Rei, amb un retall del 4% fins als 7,9 milions d'euros. Veurà reduïda la seva assignació en 330.000 euros respecte el 2012.
Des de tots els àmbits transformem lo públic, des del treball, des del lleure, des de l'esport... des de les tecnologies de la informació i comunicació. Observo, amb tristor, que pareix un defecte guiar l'actuació diària amb l'acurat estudi previ, dedicar-hi el temps suficient i la distància necessària per pensar amb calma el millor camí, la resposta idònia, la pràctica adequada. Els ciutadans volem recobrar l'esperit de la política, rellegint, argumentant, exercint la crítica i l'autocrítica però, sobretot, mitjançant gestos o senyals que determinin la vertadera consciència de la realitat actual. Voldria que els governs fessin els deures pressupostaris d'acord amb la substància, l'espai i el temps. Del contrari, ens trobarem que la previsió d'ingressos i despeses serà visualitzada com un conjunt d'intuïcions, somnis, fantasies, romanticisme, ... com -per exemple- el recent projecte de la carretera Maó – Alaior (10 milions d'euros i 6 rotondes), acció en la que els ciutadans interpreten elements surrealistes.
La gent necessita recuperar, apreciar i estimar la feina pública i el primer requisit per aconseguir-ho seria actuar d'acord amb el que espera la població, pressupostos on predominin les prioritats i la manca d'ostentació. Com fem tots nosaltres, quotidianament, només el necessari i cap projecte majestuós.