Després de redactar el títol d'aquest escrit, vaig pensar que no importaria afegir-hi text, que el títol en sí mateix, una clara invitació a la reflexió, ja el duia implícit. Podem pretendre, però, que la premsa ens publiqui un article sense text? És clar que no. El minimalisme té els seus límits.
Cadascun de nosaltres és com és, prescindint de com es veu a si mateix, de com el consideren els altres i de com es pensa que el consideren. Jo gosaria dir que moltes persones ens creiem millors de com som en realitat, i que d'altres haurien de tenir, en canvi, més autoestima. Jo no m'acab de fiar ni de la imatge -diria que imprecisa- que tenc de mi mateix ni de les diferents imatges que trob que poden fer-se de mi persones diverses, i he de lluitar, com tants altres humans, contra la vanitat, que no deixa veure les coses clares (Sort que en som conscient!). I quan pens en el concepte que gent amb qui tract sembla tenir de si mateixa, encara m'augmenta el temor de veure'm de manera incorrecta. Tanmateix i per altra banda, som de l'opinió que un mateix no s'hauria de contemplar gaire.
Al paràgraf anterior he parlat de com és de fàcil -inevitable?- que cadascú de nosaltres es faci una idea poc o molt equivocada de com és ell mateix. Igualment, és difícil encertar-la a l'hora de jutjar els altres. Convid els lectors a meditar sobre aquesta qüestió i a obsequiar-nos amb les seves reflexiones a través del Menorca.