Enguany es compleix el 45è aniversari de la famosa cançó de Cristina i los Stop 1967, "Salud, dinero y amor", una tonada que va fer història i que amb el pas del temps i la saviesa dels calendaris -estabilitat emocional- n'escrivim la nostra particular versió.
Com en temes de salut, siguis o no jugador, et toca la loteria que et toca, jo crec que no hi pot haver res més gratificant en la vida que l'amor familiar, el caliu de les amistats, el companyerisme laboral i l'estaló i seguretat dels serveis públics. Construir una llar confortable dependrà de l'enamorament, de la sort i de les ganes invertides en la col·locació dels ciments. El passat, el lloc, les circumstàncies i-naturalment- la qualitat de les persones intervenen per compondre el llaç que ens uneix a cadascuna de les persones en el nostre camí. En el treball, adorat tresor, creixerem si pertanyem a l'escala del consens, del diàleg, del "tots a una" i, finalment, necessitem el recolzament institucional per allò del "que lo cuide, que lo cuide".
El passat diumenge, en canvi d'hora ben matinera, els serveis de salut van respondre la meva crida amb extrema eficàcia. Un cop mantinguda la primera conversa amb el quadre metge del 061, en tan sols 2,5 minuts, l'ambulància era a casa. Aquesta és la funció.
Enrere queda la cantarella, de salut i plata no la tiri, no la tiri . El que està a les seves mans, s'ho treballi, s'ho treballi, perquè els principis i els valors tenen recompensa. Ara bé, amb tot allò que forma part de la gestió pública a la que demanem col·laboració i li confiem les nostres ànimes (formació, ocupació, sanitat, serveis socials...), els polítics n'han d'aprendre el càntic a la perfecció. Quotidianament ferits per les nombroses retallades, ens costa d'entendre que dediquin temps a normatives lingüístiques i, molt menys, a un canvi de topònim. La meva ciutat, Maó, ens uneix i enriqueix, i als seus carrers esperem respostes, solucions, resultats... de totes aquelles competències que reverteixen en les nostres necessitats. L'Estat de Benestar té la seva base en l'existència d'unes administracions de qualitat, universals, accessibles i que responguin amb eficiència a les demandes de les persones. Tots els recursos, materials i humans, s'han de dirigir a mantenir i millorar la xarxa educativa, sanitària i de la resta de serveis socials. Aquesta és la millor inversió per sortir de la crisi i, sobretot, per no arribar tard.