El Partit Popular, al capdavant del Govern de les Illes Balears i de tres dels quatre consells insulars de l'Arxipèlag, està batent, des del meu punt de vista, tots els rècords en mala gestió d'un govern des de l'inici de l'autonomia. Estam, sense cap mena de dubte, davant el pitjor govern que han patit les Balears des que tenim entitat política, acabada la dictadura.
Varen convèncer una part important de l'electorat (suficient per guanyar les eleccions per majoria absoluta) venent-se com a bons gestors, i fent una crítica absolutament destructiva del govern anterior, tot basant-se amb la suposada incapacitat gestora. Idò bé: han passat molt més dels cent dies de gràcia (fins a un any i mig, ja en portam, de legislatura) i crec que podem fer un petit balanç, a grans trets de la «brillant» gestió d'aquest govern.
El PP havia d'acabar amb l'atur, o, com a mínim, havia de reduir-lo sensiblement. Passats pocs dies de les últimes eleccions, corria la contalla que hi havia ciutadans que s'anaven queixant perquè encara no tenien feina. Idò bé: segurament els que llavors no en tenien continuen ara mateix sense tenir-ne, i una part dels que en tenien l'han perduda pel camí. La incapacitat del govern del PP (tant de les Balears com de l'Estat) per dur endavant una política que generi llocs de treball ja és, a hores d'ara, més que manifesta. El problema de la desocupació no havia assolit mai unes cotes semblants a les actuals. I no es veu per enlloc que el Partit Popular tengui gent capacitada per revertir aquesta situació.
El PP havia de reactivar l'economia. Per algun mite estrany que encara corre pel món, se suposava que el Partit Popular comptava amb uns dirigents capaços de generar il·lusió entre els sectors econòmics i d'aconseguir, malgrat la precària situació internacional, que es reactivàs l'economia i es dinamitzàs la trista situació de fa un any i mig. Idò bé, la situació actual encara és pitjor. Malgrat que les reformes dutes a terme, segons destacats dirigents europeus, van en la bona direcció, no som capaços de veure els resultats per enlloc. Caldrà esperar a veure si les mesures proposades pel govern d'Hollande, a França, prou diferents de les estrictament partidàries, d'aplicar austeritat a dojo, provoquen o no uns resultats diferents del que hem pogut observar fins ara a la resta d'Europa. Aquí, emperò, és clar que el PP, a hores d'ara, no ha aconseguit, ni de bon tros, cap "brot verd", que se solia dir, que permeti pressuposar una millora de les condicions econòmiques de la nostra societat.
Amb el PP, els serveis públics fonamentals per al manteniment de l'Estat del benestar han rebut unes tisorades extraordinàries, mentre que d'altres instàncies semblen completament impermeables a la crisi econòmica. El sistema sanitari de les Illes Balears fa aigües per tots els costats (a més, liquidats la consellera Castro i el conseller Mesquida, ara el departament està en mans d'un dofí d'en Bauzá, ben disposat a fer allò que calgui per emmagrir encara més aquesta part clau del sector públic, amb els efectes subsegüents dalt la població) i el sistema educatiu ha rebut les envestides més dures de les últimes tres dècades. Mentrestant, emperò, enguany es gastaran mil vuit-cents milions d'euros (1.800.000.000) en armament (sis vegades més que el rescat de les Illes Balears??).
I, encara, la millor demostració de la gestió nefasta del PP ha estat el rescat per part de l'Estat. La qüestió no pot resultar més esperpèntica. Els ciutadans de les illes Balears pagam cada any a l'Estat entre un nou i un disset per cent més del que rebem en forma d'inversions (tot depenent de les fonts consultades, perquè, a hores d'ara, com és ben sabut, encara no hem aconseguit que el govern espanyol faci públiques les balances fiscals amb les comunitats autònomes; possiblement perquè el mapa dels Països Catalans s'hi veuria d'una manera massa manifesta). Quants milers de milions d'euros suposa, això? Però el nostre Govern ha d'anar pidolant almoina a Madrid per poder pagar serveis bàsics i per poder funcionar amb un mínim de normalitat. Qui accediria a la humiliació d'haver de demanar el favor d'un préstec a un vesí que li degués molts més diners dels que hom li demana prestats? I, en canvi, això és el que ha hagut de fer el brillant govern de magnífics gestors del Partit Popular.