Em demanen que escrigui que els ciutadans estem cansats de campanyes electorals, que des del maig de 2011 no han aturat i que trepitjats per la profunda crisi econòmica no confiem en discursos, promeses, mítings, banderoles, ferrades de cartells... però després de rumiar-ho una bona estona, vaig arribar a la conclusió que malgrat el descontent general, el desànim, l'atur, els casos de corrupció, els mercats, els bancs....o la Merkel, tot i així, em fascinen.
Açò sí, volem que es transformi l'argument que acredita l'acció i l'oferta, que arribi el projecte col·lectiu pensat des de baix, amb i per a la comunitat. Aquella mirada demòcrata que amb llurs coneixements i llur creativitat, treballant activament, dibuixarà el progrés de la ciutadania. Governs que siguin governs de tots, el caliu humà que s'ha de respirar a tants espais i a tants àmbits, ara amenaçats per un període d'eclosió. Que s'acabin les calúmnies, la demagògia que ara vessen molts sectors i que brolli un món solvent i responsable que no doni cabuda a la suggestió fàcil.
Desitgem campanyes rodejades d'adjectius vertaders i un grapat d'adverbis ben posats que emboliquin el que requereix el gran text públic de la generositat, en el paper real del retrobament amb la única eina capaç de transformació: la política. La ciència que pot complir o defraudar una promesa, guanyar o perdre un debat, però que té l'obligació de transmetre tantes i tantes emocions.
Segurament el canvi trigarà temps, mentrestant, el més decisiu en la nova creuada que ens serviran a partir d'avui -eleccions 25N- és conformar un Parlament que representi el més fidelment possible la voluntat dels ciutadans. Per açò, cal aconseguir una participació molt alta. Cert, ens sentim privadament cansats, però ferms seguidors i expectants de la propera història que compondrà Catalunya.