Dijous passat començàvem a desgranar el contingut d'un manuscrit del segle XVIII destinat a fomentar l'empelt dels ullastres i la producció d'oli a Menorca, avui clourem el seu resum i provarem d'esclarir la personalitat del seu autor.
GOVERN DELS EMPELTS
Una vegada duit a terme l'empelt dels ullastres amb mudes o, encara millor, amb escudets d'olivera, continua el diàleg entre els dos personatges, ara sobre el manteniment del nou olivar. Recomana visitar els empelts cada mes, en el primer es trauran tots els brotets d'ullastre dels tanys, però no tocaran els de la soca, que encara no incomoden els empelts i serveixen a la salut de la mateixa. No es tallaran els rebrots de les soques fins al quart mes, perquè no prenguin massa força. Entre desembre i març, que el temps és fred, poden començar a escapirolar: serrar la part superior del tany empeltat fins prop de l'escudet, mirant de no ferir-lo. En haver escapirolat afluixaran la lligadura. Els que no hi hagi sortit l'ull o faci poc que ha esclatat, els deixaran per l'hivern venidor.
D'aquesta manera ben prest podran treure profit dels nous empelts d'olivera ja que molts d'ells "el segon any donaran mostres d'unes poques olives, però el tercer generalment ne donaran tots, i alguns amb bastant còpia a proporció del seu tamany, i d'aquí en avant, al pas que augmenten les branques i rames, augmenten també les olives".
L'abril o maig acaba el primer any; el mes de gener els que estiguin molt carregats de rama se'ls tallarà alguns brots de la part de baix, sense excedir-se. Sobre la seva poda a partir del segon any, és mostra partidari de donar a les oliveres "una bona figura, acabada en forma piramidal", una disposició que avui seria molt discutida.
La majoria d'oliveres de deu o dotze anys han de ser d'una grossària ben notable. Recomana dividir l'olivar, no per mitjà de parets o tancats, sinó per porcions d'oliveres, en sis o set parts, així cada any, entre gener i març, es treballarà sobre la sisena o setena part de l'olivar amb tranquil·litat.
A partir del quart any no s'ha de tractar com a nou empelt, sinó com a jove olivera, vigorosa i de bona figura. El primer oli que es treu de les oliveres ja és de bellíssima qualitat, si el sabem fer com toca, "apreciat de quants lo provin, l'experiència ens ho ha fet visible". En poc temps –vol i dol– podrem aconseguir oliveres per al proveïment de l'illa i oli de primera qualitat.
Al final del llibret dóna per acabada "aquesta primera part" dedicada als propietaris que tenen possessions que contenen ullastres, i anuncia que a la segona part parlarà dels que tenen terres pròpies per a fer oliveres sense tenir ullastres, a fi que tota l'illa pugui aconseguir el benefici d'un gènere tan noble com és l'oli. En aquests moments desconeixem si s'arribà a escriure aquesta segona part.
PERSONALITAT DE L'AUTOR
La persona que plasmà aquest tractat signa com "el noble Sr. D. Bernat Oliu Olives i de Olives", però aquest personatge amb nom i "tres" llinatges ens ha fet sospitar, a mi i a altres persones que he consultat, que tot just encobreix el nom real de l'autor, com intentaré demostrar.
Començarem per aquest "Oliu" que manlleva el lloc reservat al primer llinatge. Si consultam el diccionari Català-Valencià-Balear podem veure que en el seu primer significat és un sinònim d'olivera, accepció que acompanya de frases i refranys que en refermen l'ús. La segona definició, aportada per l'Alcover-Moll és com a llinatge, present a Palamós, Palafrugell, Arbúcies, Folgueroles i altres poblacions del Principat, però no de les Illes Balears.
La possibilitat que Oliu fos llinatge del nostre home presenta un altre problema, ja que a l'època no trobam cap "noble" a Menorca que porti l'esmentat cognom. Per arribar a aquesta deducció ha estat decisiva la col·laboració de l'expert en genealogia menorquina Antoni Guasch, qui també ha fet una pacient feina de recerca per desvetllar la seva autèntica personalitat.
La tesi, força definitiva a la qual hem arribat, és que l'Oliu no és una altra cosa que un sobrenom que es posà el mateix autor com enamorat del cultiu de l'olivera i en consonància amb els seus llinatges. També comparteixen el mateix parer els professors Antoni Guasch, Xavier Gomila i Gabriel Squella "Duc d'Estrada", qui ha complementat la recerca genealògica amb les dades de la seva família.
Qui era, idò, l'autor del llibret? Resumint en poques línies la feina de mesos, direm que la solució és senzilla, només s'ha de treure el sobrenom Oliu per despullar el seu nom real: es tracta del noble Bernat Josep Olives i Olives, nascut a Ciutadella l'any 1709 i casat l'any 1742 amb Antònia Squella Gomila. Un nét d'aquest coincideix a portar el mateix primer nom i dos llinatges, és Bernat Ignasi Olives i Olives (1767-1854). Les dates venen a confirmar que l'autor seria Bernat Josep, que el 1776 –any de la publicació– tenia 67 anys. En canvi, no pot ser el seu nét que llavors tan sols tenia 9 anys; d'altra banda Bernat Ignasi va ser el primer comte de Torre-saura, un cap de fil que estirarem un poc més avall.
DEL SEGLE XVIII AL XX
El principal actor del relat sobre els empelts d'olivera, el que pretén instruir el propietari menorquí, sembla ser l'alter ego de l'autor, un home que coneix els oliverars de Mallorca, de "la part propera d'Espanya", de França i d'Itàlia. A més de ser "viatjat i llegit" en la qüestió, també compta amb l'experiència d'haver conreat olivar a les seves possessions a partir d'ullastres empeltats, i amb quinze anys d'observacions d'aquestes oliveres que "en breu temps" s'han fet grosses, donant bona collita d'oliva i treure d'elles oli de bellíssima qualitat.
No podem descartar que el conreu de les oliveres empeltades damunt el 1760 tingués continuïtat fins tot el primer terç del segle XX. La clau de volta es troba precisament a les terres del lloc de Son Saura Vell, propietat dels comtes de Torre-saura, descendents de l'autor del llibret.
En la recerca sobre la producció d'oli a Menorca vaig tenir l'oportunitat de parlar amb diferents testimonis que em van confirmar l'existència d'olivars i la producció d'oli a les propietats de Cas Comte, constituïdes per una vintena de llocs. El fill d'un pagès de Son Saura Vell, nascut al mateix lloc, donava fe que en aquesta possessió hi havia tres tanques plantades d'oliveres, algunes de les quals eren velles, qui sap si les mateixes empeltades el segle XVIII –l'olivera pot atènyer una gran longevitat. D'altres oliveres, en canvi eren més "joves", ja que Bernat de Olives "es comte vell" era un gran amant dels arbres, "tota la vida en va sembrar". Si el primer comte de Torre-saura fou aquell Bernat Ignasi Olives i Olives (1767-1854), el cinquè va ser el que el pagès coneixia com "es comte vell", que tenia els mateixos noms i llinatges que el primer comte, Bernat Ignasi Olives i Olives, però que visqué entre 1881 i 1966.
També vaig poder localitzar i visitar, amb moltes ajudes, la tafona de Cas Comte, situada a la planta-subterrani de s'Hort de ses Taronges, en ple funcionament, com a mínim, fins l'esclat de la Guerra Civil de 1936-39. Actualment hi queden unes poques traces de quan realitzava la funció d'extreure l'oli de les olives collides a Son Saura Vell i altres propietats de Cas Comte, però persones d'una certa edat recorden que hi havia dues moles grosses, un parell de més petites i l'arbre de fer girar el trull. A l'antic molí fariner de Cas Comte, de la plaça Alfons III, encara es conserva una mola troncocònica d'esprémer les olives al trull –avui reconvertida en peu d'una taula del restaurant– i una premsa mecànica que porta gravat l'any de 1909.
A partir d'un llibre manuscrit de l'any 1776, fruit de l'interès per promoure el conreu de l'olivera i la producció d'oli a Menorca, segurament hem desvetllat qui n'era el seu autor i com havia deixat una oleaginosa estela que podria haver perdurat prop de dos-cents anys. L'esforç col·lectiu ha valgut la pena.
–––
adsintes@telefonica.net