Petitó meu, secretament tenia esperances que sortiries un poc ferrerienc. Ja, ja sé que ton pare no té molt d'accent panxa-rotja, però ingènuament pensava que tu mantindries algun tret del meu poble a l'hora de xerrar. Durant un temps va ser així, i fins i tot acabaves alguna paraula amb aquesta 'e' oberta típicament ferrerienca. Aquests darrers dies, però, m'has deixat ben clar que el teu accent serà plenament ciutadellenc. No pensis que me molesta, eh? Si jo també ja xerr més ciutadellenc que ferrerienc, o açò me diuen per Ferreries. Però sempre m'he estimat molt el meu poble, i tot i que em trobo molt bé a Ciutadella, a vegades enyor la terra on vaig créixer i que tu en tinguessis l'accent era una manera de sentir-m'hi més a prop.
El tema de l'idioma és ben curiós. En pocs quilòmetres de distància hi ha paraules i accents ben diferents. Ta mare, per exemple, fa net amb un 'canyu', i jo en canvi amb un pedaç. A Ciutadella, els tomàtics són femenins, tomàtigues, i a Alaior els teus nebots riven si algú els fa joques, quan noltros feim cossiguetes. És la riquesa de la pluralitat, la grandesa de ser diferents però parlant una mateixa llengua. La teva tia Eugènia o en Lluís un dia t'ho podran explicar en termes tècnics, però el més important és poder tenir la llibertat de xerrar com un vol, sense imposicions ni traves.
Voldria que per molts anys tu et poguessis expressar en aquesta llengua nostra allà on vulguis i com vulguis. No m'agraden les coses homogènies, la vida plana on tothom és igual, tothom pensa i fa el mateix. Per tant, esper que a ningú no se li passi pel cap uniformitzar també la llengua. Espero que es respecti la varietat actual dins la mateixa llengua i, sobretot, que es respecti la varietat de llengües. Sí, ja sé que els peixos grossos tendeixen a menjar-se els petits, però també sé que si els petits es fan forts, els grossos ho tenen més difícil.
Petitó, a jo m'és igual si tu fas net amb un 'canyu' o amb un pedaç. No tenc cap problema en sentir com acabes les paraules amb accent totalment ciutadellenc. Tenc més que assumit que seràs un cabildet, i la teva germana també, i que jo intentaré mantenir el meu accent amb totes les meves forces. Tal vegada el perdré, però si passa, seguiré essent un panxa-rotja, encara que amb accent cabildo.