Petitó meu, el primer telèfon mòbil que va tenir ton pare era un aparell marró, plasticós, amb una antena a la part superior i amb una pantalleta ben petita amb nombres que recordaven els d'un marcador esportiu. Bàsicament, servia per telefonar, i si aconseguies saber com, fins i tot podies enviar petits missatges de text. Quan em telefonaven, sonava una melodia enllaunada, realment 'cutre', que els seus creadors van batejar com a 'Fiesta'. En Lluís segur que encara la recorda!
Avui, els mòbils serveixen per quasi tot… I també per telefonar. Pots xatejar amb els teus amics, connectar-te a les xarxes socials, jugar amb persones de l'altra punta del món que no coneixes de res, estar informat del temps, la borsa i les notícies, i fins i tot orientar-te a l'hora de conduir. Segur que quan tu tenguis mòbil, tot açò que te cont estarà antiquat i pensaràs que ton pare tenia una tartana de telèfon. Ara bé, et puc assegurar que avui dia, els majors ens hem tornat molt depenents d'aquests aparells.
Vivim pendents del telèfon per saber si algú ha penjat una nova foto al seu mur de facebook. Observam el nostre aparellet per saber si hem rebut aquell correu electrònic tant important que esperàvem. Volem saber si el nostre grup d'amics ja ha decidit l'hora del sopar del cap de setmana a través del whatsapp. Desitjam trobar un moment per completar la nostra jugada d'Apalabrados i així millorar els nostres registres. Ja veus, criatura, el telèfon ens serveix per a mil coses. Telefonar, moltes vegades, s'ha convertit en una cosa secundària.
I és que les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de comunicar-nos i de relacionar-nos. Ara, tenim més amics virtuals que mai. Xerram més amb les nostres amistats de sempre, però ho feim quasi sempre sense veure'ns les cares, a través de missatgets i frases a un mur. Tenim més noticies que mai dels nostres amics, i açò és bo. El problema arriba si aquesta informació virtual substitueix el contacte real. No hi ha res com una bona trobada d'amics. Ahir mateix ho vam poder comprovar, a ca na Laura. Les xarxes socials són un gran avanç, però no ens hem de deixar enganxar per la seva teranyina i abandonar el món real.
Segur que quan tu puguis llegir açò, el Facebook, el twitter i el whatsapp et sonaran com a mi em sonen els spectrum, els telegrames o el gramòfon. I segur que els mòbils ja fan moltes més coses. Qui sap, tal vegada llavors ja planxaran la roba, desaran la casa i ens aparcaran el cotxe en aquell aparcament quasi impossible. Seria un gran avanç!