Nostra parla

A les meves mans tenc ara mateix el primer exemplar del "Butlletí de Nostra Parla", publicat a Maó l'agost de 1923, que en la seva portada ofereix el comentari editorial "Es nostro menorquinisme". La reunió de tots els socis fundadors de la secció menorquina de "Nostra Parla" havia tingut lloc uns dies abans, l'11 de juliol (d'aquí a set mesos es compliran noranta anys), en la que es va constituir el consell directiu, presidit per Joan Mir i Mir i format també per Francesc Hernández Sanz, Humbert Ferrer, Ferran Soldevila, Marçal Pascuchi, Mn. Josep Juaneda Callejas, Jaume Ferrer Aledo, Pere Ripoll i Rafel Farnés. "Davall des plec de sa nostra bandera s'hi podran redossar tots els que estimin i respectin aquesta illeta, pensin com pensin, vinguin d'on vinguin. Aquesta entitat és gairabé un mosaic ideològic, unió germanívola de tots els qui estimen sa seva llengua, la qual consideren com s'ànima immortal del poble que la parla", afirmava Marçal Pascuchi en un article publicat el mes de juny d'aquell any en l'edició de "Nostra Parla" de Barcelona. La creació de la secció menorquina va merèixer l'adhesió de diferents personalitats de la cultura menorquina de l'època: el metge i folklorista Francesc Camps (que tot i no haver assistit a la reunió fundacional va ser considerat com a soci fundador); el director de la Fundació Bernat Metge, Joan Estelrich; el misser Pere Ballester; el doctor Frederic Llansó; l'apotecari Joan Cavaller i Piris; el folklorista Mn. Antoni Orfila Pons i l'Ateneu Popular de Maó.