Ma mare fa el millor cuscussó del món. Amor de fill, ja ho sé, però el menjar està relacionat amb les experiències emocionals del passat i les meves són bones, intenses i plaents. El cuscussó se sol preparar per aquestes dates i la recepta més comuna es fa coent pa ratllat i mesclant-lo amb ametlles torrades, canyella, llimona, mantega o saïm, panses i sucre. He menjat cuscussó a altres cases on hi afegien pinyons i fins i tot confitets de colors que deixaven el plat molt vistós. La consistència també pot ser diferent. Des de més escumosa, que es pugui menjar a cullerades, fins a més sòlida que permeti el tall d'un ganivet i la menja com si es tractés d'un pastís convencional. L'origen del plat sembla àrab i el nom ens remet al cuscús que, com tots sabem, és una pasta de farina esmicolada o reduïda a bolletes i que avui en dia es pot trobar sense dificultats als prestatges dels supermercats o a les botigues de menjar, i es pot degustar a restaurants àrabs acompanyat de verdures o de carn.
El cuscussó és un plat relativament econòmic i és una alternativa molt nostra en temps de crisi econòmica. Em vénen el cap tots aquells que la pateixen amb més rudesa i dramatisme: les víctimes dels desnonaments, els aturats, els autònoms ofegats pels deutes administratius, les persones amb pocs recursos o els quin han vist retallats els seus sous de forma salvatge i que es quedaran sense la paga de Nadal estipulada com són els bombers, els mestres, les infermeres, els professors d'institut i d'universitat, els policies, els agents forestals, els bibliotecaris i que han estat estigmatitzats amb el nom genèric de funcionaris. Tots aquests col·lectius tal vegada no podran menjar els torrons que solien menjar cada any, però podran salvar les festes hivernals de Nadal si preparen el nostre tradicional i deliciós cuscussó.