Síguenos F Y T I T R

Si en Marí Calbet fos diputat...

|

Fa uns dies –he deixat refredar la notícia que vaig llegir a DI abans de fer-ne el comentari-, n'Antoni Pastor, diputat no adscrit al Parlament de les Illes Balears i batle de Manacor, va retreure als diputats eivissencs (hi incloc, lògicament, les diputades) que no piulassin, quan el Govern de les Illes Balears escanya sistemàticament Eivissa i les institucions eivissenques, entre elles, molt especialment, el Consell Insular d'Eivissa. L'argument d'en Pastor era dels que feien mal, d'aquells que devien coure en la raó i en la consciència dels diputats i les diputades del PP d'Eivissa: si n'Antoni Marí Calbet fos diputat, això no passaria.

En Pastor es recolzava en la història recent i en la lògica dels fets. Certament, l'antic president del Consell d'Eivissa es va caracteritzar per una actitud reivindicativa a favor d'Eivissa al Parlament de les Balears, i davant el Govern. Aquesta actitud el portà, per exemple, a votar, en alguna ocasió, diferent del que votava la resta de diputats del Grup Popular. He de dir que això l'honora, i que va fer que molts eivissencs i formenterers que no compartim el gruix de les seues idees sentíssim per ell un fort respecte. Com el que afirmava sentir el mateix Antoni Pastor.

Ja he escrit altres vegades que pens que s'hauria de fer una llei electoral específica per a les Illes Balears (començant per allí on podríem) perquè el Parlament fos un autèntic parlament. Vull dir que els parlamentaris representassin la voluntat dels electors, i no la dels respectius partits polítics. Com ocorre, per exemple, al Parlament britànic, o al Congrés dels Estats Units d'Amèrica, on és molt habitual que hi hagi diputats que votin diferent de la majoria del partit, quan això convé a les persones que els han elegit. Aquí, emperò, els partits, la maquinària interna dels partits per ser més concrets, està per damunt dels electors, i desvirtua de mala manera la qualitat democràtica de les decisions que es prenen.

He de dir que el mateix respecte que sent per n'Antoni Marí Calbet el sent, encara augmentat, per n'Antoni Pastor, perquè ha tengut la valentia de plantar cara al seu antic partit i de votar allò que desitjaven la immensa majoria dels seus electors. S'ha comportat com un diputat electe, i no com un soldat del partit. Per això l'han engegat del partit, perquè sembla que els partits –ni que es diguin democràtics- no toleren cap mena de discrepància a les seues files. I això mateix m'ha portat a demanar-me: què passaria avui si en Marí Calbet, amb el seu caràcter i el seu tarannà polític, avui fos diputat? (Vagi per endavant que només estic esbossant una hipòtesi, perquè en Marí es troba feliçment retirat, i ara s'ho mira com a observador, igual que un servidor de tots vostès).
Idò bé: crec que, si en Marí Calbet hagués sét diputat de l'actual legislatura, o bé ja no seria diputat, o s'hauria menjat un munt de calàpets, o es trobaria en la mateixa situació que en Pastor. Està completament demostrat que no era igual plantar cara al president Cañellas que plantar-ne a Bauzá. En Cañellas no havia hagut de fer cap tipus de maniobra estranya per controlar el partit, se sentia recolzat per una àmplia majoria, i anava tan sobre segur que fins i tot es permetia, de tant en tant, fer alguna concessió a l'oposició. Per tant, devia tenir l'autoestima prou alta com per ser magnànim davant qualsevol atzagaiada que li pogués arribar des de les hosts eivissenques del propi partit.

Contràriament, en Bauzá se sent tan insegur de si mateix, que ha de negar la llengua de son pare, ha de tenir ulls i orelles permanentment fixades sobre el propi partit (perquè sap que la seua majoria és trencadissa i discutible), i té els seus diputats tan plens de calàpets que qualsevol dia faran un tro.

Per tant, si en Marí Calbet fos diputat, probablement ja li haurien muntat algun cas amb pena de telediari (encara que no hi hagués base per enlloc), i el president l'hauria escapçat (metafòricament, s'entén, com ha escapçat en Rotger). O li haurien fet una pressió insostenible per a qualsevol indígena i l'expresident s'hauria exiliat al Congo. O el primer dia que hagués votat diferent l'haurien expulsat del partit, com han fet amb en Pastor. El que no tenc gaire clar és què farien la resta de diputats eivissencs del PP, si en Marí Calbet hagués estat diputat aquesta legislatura. Però només hi hauria dues opcions: o fer com els set regidors de Manacor que han reforçat la seua dignitat, o passar-se els dies rentant vomitat de calàpet.

Lo más visto