Dijous passat, en el primer capítol d'aquesta sèrie de dos, calibràvem el marc històric de la nova ordenança reguladora del funcionament dels Arsenals de Marina, establerta pel rei Carles III l'any 1786. Segons l'explicació de motius que encapçala la reial cèdula el seu interès és la conveniència que "les Mestrances tenguin regles uniformes per al seu govern", donat que la seva manca "ha ocasionat notables perjudicis al meu Reial servei". Per tant, resol que per endavant s'observin inviolablement, sota la pena que es determina.
OBLIGACIONS DELS OPERARIS
En els tres primers articles s'estableix que "a toc de campana" es presentaran les mestrances (conjunt de mestres d'aixa, calafats, velers i altres operaries de les drassanes) per esser revisades "passant davant el Revistador, i responent en veu alta en ser cridats". Si qualcú respongués per un altre seria castigat amb la pèrdua dels jornals vençuts i la pena de sis dies, dotze a la segona i a la tercera seria acomiadat per sempre. La mateixa pena cauria sobre el mestre major, capatàs o caporal, que, trobant-se al càrrec d'algun obrador, brigada, quadrilla o mariners, no hi estigui tot el temps necessari per passar les revistes diàries. Acabades aquestes, la brigada anirà al seu destí per emprendre la seva feina; si notessin morositat d'algun operari en donaran part a l'Enginyer, per tal que se li descomptin sis jornals.
El mateix càstig tindrà aquell que faci "obres particulars", s'absenti injustificadament de la feina o deixi fora de les caselles eines o altres utensilis en cessar la feina, però seran deu jornals els perduts "si no executen cegament el que se'ls assenyali". En cas de faltar al respecte els superiors se l'acomiadarà, perdent tots els havers vençuts, i se'l condemnarà a presó de deu dies. Tanmateix l'operari té una clàusula de salvaguarda: al mestre o capatàs que l'hagi acusat injustament, se l'imposarà "la pena corresponent a l'operari".
Entre els motius d'acomiadament definitiu de la feina trobam: escandalitzar amb paraules deshonestes o posant malnoms a altres; "l'abús introduït a les quadrilles de peonatge" de fer calçat, escombres o cabassos; introduir-hi subjectes mancats aptitud suplantant la personalitat de l'operari; o presentar repetidament certificats del metge d'haver estat malalts per ocupar-se en feies particulars.
Seran castigats amb vuit dies de calabós per: fumar tabac sobre peces de fusta o altre matèries combustibles "del qual poden resultar incendis de gravíssim dany del meu Reial servei", l'operari que es baralli amb un altre amb resultat de ferida o contusió; també per cobrar indegudament a la revista de pagament responent per un altre.
Quan algun individu de la mestrança cometi delictes criminals, serà arrestat per l'Enginyer de Detall, que donarà part al capità general del departament, cap de la jurisdicció de Marina.
MESTRES, CAPATAÇOS I CAPORALS
L'única obligació d'aquests comandaments és fer avançar les obres, amb la direcció i prevenció de materials. No han de percebre part dels jornals del aprenents, ni fer rifes de joies, ni presentar cistelles el dies de pagament per exigir almoines. No permetran que les brigades romanguin ocioses "més temps que el necessari per respirar del cansament". Pel seu càrrec i per donar exemple als seus inferiors, es presentaran als seus destins de toc de campana fins la senyal de deixar-los.
Els capatassos de filadors i enrastelladors donaran compte a l'Enginyer de l'estat de l'obra o feina, i la porció de cànem que existeix, per poder saber si hi ha manca de gènere. Acabades les peces de teixits, els operaris les amidaran i duran al magatzem general. Abans de començar una altra tela presentaran al mestre major la pua, pintes i tota la despulla sobrant de l'anterior, ja que per desídia mesclen la que els quedà amb una altra casta i en resulten mals teixits.
En els exàmens que practiquin per informar de la suficiència dels operaris admesos a les vacants, procediran amb lleialtat, puresa i veritat, "ja que d'açò en deriva estar als arsenals un crescut nombre d'inhàbils". En aquest cas, com en d'altres, poden ser acomiadats a la primera "si es justifica haver estat subornats". En casos menys greus se'ls descomptaran jornals o seran degradats a la classe immediata.
La imposició de les penes és privativa del comandant d'enginyers del Departament, avisat pels subalterns. Però també dóna facultat al subinspector d'Arsenals, al comandant, al comissari de Drassanes i a l'interventor de Reial Hisenda per tal que també les puguin imposar, amb l'obligació de comunicar-ho al Detall d'Enginyers.
Vist des de la nostra perspectiva ens poden semblar unes condicions de treball molt estrictes, però també hem de valorar els detalls garantistes per als treballadors i certes concessions de caire social, com l'establert a l'article 36, que preveu que si a les drassanes s'esguerren alguns individus, podran fer escàloms, estaques i altres menudències mentre es declaren invàlids. Per d'altres treballadors dels arsenals les condicions de vida eren més dures.
ESCLAUS DEL REI
La mà d'obra dels Arsenals de l'estat era constituïda per treballadors lliures, però també per esclaus i forçats, els que duien a terme els treballs més durs i perillosos. Els anomenats "esclaus del rei" són moros i turcs capturats pels corsaris de la corona o comprats per compte de la hisenda reial a corsaris particulars. Són destinats al servei de galeres (extingit l'any 1748) i com a mà d'obra als arsenals i obres públiques. Es té constància de la seva presència als arsenals de Cadis i Ferrol, però va ser especialment significativa al de Cartagena, des dels anys de la seva construcció. El nombre varià amb el temps i les circumstàncies, però en els temps àlgids d'entre 1760 i 1764 arribaren a 1.089.
La mà d'obra esclava resultava molt rendible, les seves despeses eren inferiors a la meitat del jornal cobrat per un obrer lliure. S'alimenten bàsicament de llegums i pa, de carn només en menjaven el dia de Reis i les Pasqües, encara que aquells que duien a terme les feines més feixugues rebien un dieta una mica més generosa. Les seves queixes pel tracte rebut tenien una repercussió gairebé immediata en la que rebien els captius cristians al nord d'Àfrica, encadenant-los o enviant-los a fer feina.
Encara hi havia una categoria més maltractada als arsenals: el presos forçats, que l'any 1764 eren 538 al de Cartagena, inclosos 88 gitanos.
Durant el regnat de Carles III, el 1767 es firmà la pau amb el Marroc, alliberant-se els esclaus d'aquest país. L'any 1768 es realitzà un intercanvi general amb Alger, recuperant la llibertat 1.082 esclaus. El 1786 s'acorda el tractat de pau amb la Regència algeriana i el 1791 amb Tunísia. Pràcticament van desaparèixer els "esclaus del rei".
Uns anys abans, el 12 d'abril 1763, vint esclaus de l'arsenal van abordar un gànguil a la dàrsena de Cartagena i es van fer a mar amb vent favorable malgrat el foc que els disparaven. Van sortir a perseguir-lo un altre gànguil armat, dues falues, un pesquer i –ves per on!– un xabec maonès. Els van caçar a dues llegües –unes sis milles–, entre els esclaus hi hagué sis morts i set ferits, entre els perseguidors tres ferits. El procés posterior condemnà la quarta part dels fugitius a la forca "a triar mitjançant un sorteig". Carles III els indultà i manà que se'ls tallés la punta de les orelles... i que seguissin treballant.
El monarca aprecià excessiva la imposició de la pena de mort en considerar que la fugida dels esclaus era fruit "del natural amor a la llibertat", una prova més del seu tarannà lliberal il·lustrat, que no tindria continuïtat en el seu fill i successor en el tron, Carles IV, qui regnà de 1788 a 1808; molt condicionat per la Revolució Francesa de 1789, abandonà la política reformista i allunyà del poder ministres il·lustrats com Floridablanca i Jovellanos per donar el poder (el 1792) al "valido" Manuel Godoy. Les polítiques reformistes del despotisme il·lustrat quedaven enrere, l'Antic Règim resistia.
–––
adsintes@telefonica.net