Les paraules són àgils, vives i es mouen amb rapidesa. Salten, es desplacen, juguen, es queden immòbils i melancòliques o es deixondeixen com dimonis boets que estaven amagats dins l'espora d'un bolet. N'hi ha tantes que se'n pot percebre el moviment. Són nòmades i viatgeres. Romanen silencioses dins un bloc de gel o espeteguen com caliuets de llenya verda. Les noves tecnologies n'han accelerat el moviment. Viatgen a una velocitat desfermada i arriben a tots els racons del món en un instant convertit en un minúscul fragment.
L'escriptor francès Joan Miquel Touron, autor del llibre "La belle histoire de la pêche à la mouche" publicat per Editons CPE, m'escriu mitjançant el Facebook després de llegir una de les primeres entrades de la sèrie que el "Diari" ha penjat a la xarxa i que jo he compartit després al mur del perfil de La casa de gel: "Rallaré, dius. ¿Saps que a Catalunya nord el Rall és el lloc on la gent va a xerrar, però el verb rallar no existeix? I en amazig El Rai és cantar els problemes socials de cada dia! Hem tingut una revista amb el nom de "El Rall". Tota la meua infància he sentit ma mare escridassar mon pare quan tornava tard a menjar: "Encara al Rall a parlar de caçar!" Al meu poble de Vinçà hi ha el rall dels caçadors de la dreta, de l'esquerre i de les males llengües que parlen mal de la gent!".
A més del significat de la Catalunya nord, Rall és un ormeig de pesca; una fusta amb un mànec que fan servir els mestres de cases; una eina per rallar; un ganivet empordanès; l'acció i l'efecte de parlar diverses persones juntes; l'agulla assenyaladora d'un rellotge de sol; el raig d'un líquid o de llum, o el rotllo o el conjunt de gent que ralla, que seria el significat que es dóna a la Catalunya nord materialitzat allà en un espai físic.
A Menorca té un significat més. El rall és l'aliment extret del xerigot després de fer-lo bullir. En aquest cas, no obstant, la grafia és equivocada; s'hauria d'escriure rai.