Segons el DCVB "esquersilló" és una paraula que només és manté viva a Ferreries. Tenint en compte que el projecte del diccionari dialectal va ser iniciat l'any 1900 i no va ser culminat fins a l'any 1962, es pot dir que fa més d'un segle que aquesta paraula es conserva només al petit poble del centre de Menorca. Per ser exactes, però, només s'ha conservat la paraula, no el significat.
Què era un esquersilló? Un esquersilló era cadascuna de les esquerdes que, separades per canonets de canya, formaven l'eixampladura de la filosa, on posaven el moixell. Actualment les filoses manuals han estat substituïdes per les màquines i ja quasi ningú sap què era un moixell. Jo el primer. Ho he hagut de cercar al diccionari: porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo.
Què és, encara al segle XXI, un esquersilló? Un esquersilló, si més no a Ferreries, és la tija o canó de les flors del càrritx. La similitud formal és evident. El càrritx o carcera (Ampelodesmos mauritanica) és una planta amb flor de la família de les gramínies. És molt abundant a les Illes Balears, rara al Principat de Catalunya i absent al País Valencià. Les fulles són allargades i tallants. El càrritx es feia servir per fermar els feixos de les garbes quan era l'època de segar, per tapar els forats de les cases d'abelles, per fabricar orons, senalles o capçanes per a la cuina. Se solia segar amb una falç a principi d'any, entre gener i febrer. Una vegada collit es deixava assecar a l'ombra. No s'emprava per gaire cosa més. El càrritx no és una planta gaire resistent i es trenca amb molta facilitat quan es banya. Calciners i caraboners el feien servir no obstant per cobrir les barraques, ja que és una planta que repel·leix la humitat i fa lliscar l'aigua de pluja.
Com que la canya de la flor del càrritx és prima i resistent, els al·lots la utilitzaven per construir fletxes. Els arcs els feien amb una branca verda d'ullastre, llampugo o aladern, tensada amb un cordó de cànem o de fil d'emplomar. Per donar més pes a la punta i adquirir major velocitat a l'hora de llançar la fletxa, clavaven a la punta un aglà o una bolleta d'asfalt calent agafada directament de la carretera.
El més curiós d'aquesta paraula antiga és la perversió de significats. Com he dit, un esquersilló era una esquerda de la filosa. Oblidat pràcticament aquest significat antic, va passar a ser la canya prima de la flor del càrritx. La perversió semàntica va continuar i la paraula originària ha quedat confosa en l'imaginari infantil amb el mateix arc. Un embolic lingüístic que queda desfet quan un al·lot del segle XXI tensa l'arc que ha construït amb les seves mans i el cel és travessat per la línia corbada de l'esquersilló.