Josep Miquel Vidal ha passat d'editar l'Enciclopèdia de Menorca a formar part d'ella. Algun dels toms pendents li haurà de dedicar un bon espai, més del que la seva humilitat voldria. Ha estat l'impulsor constant d'un projecte "impossible", que una illa petita com la nostra compti amb una enciclopèdia, que no només recull el nostre coneixement, sinó que ha estat motor d'investigació i de creació. Només una perspectiva històrica permetrà veure la importància de l'obra que van iniciar Vidal, Balanzó, Casero i Vanrell. Abans i fins ara, tenen en comú la capacitat de veure més enllà, de descobrir les estrelles, les il·lusions, sense limitar-se al dit que les senyala. Josep Miquel Vidal, darrera les seves ulleres, tenia no només la visió d'on volia arribar sinó la constància i la força per fer el camí, que només es recorre quan s'estima alguna cosa amb passió.
De Josep Miquel Vidal m'agradaria destacar un fet recent. Quan el Consell va decidir prescindir de la figura de coordinador científic de l'IME, que ell ocupava des de 1986, per causa de les polítiques d'austeritat, ell va continuar treballant com abans. Es va convertir en un voluntari cultural, com ho ha estat tota la vida.
Hi ha persones que formen part del nostre paisatge i quan se'n van alguna cosa barata. Ell ha estat present a la vida menorquina durant més de cinquanta anys. Amb l'aparença de savi, sempre envoltat de llibres, i treballant sense descans per dur endavant els seus projectes. Aquesta era la vida de l'ànima de l'Enciclopèdia i de l'Institut Menorquí d'Estudis.
Tenim la sort que persones com ell sempre deixen una herència, una memòria, un testimoni i un coneixement. Algunes vegades les bones herències es malbaraten. La que ell deixa, pel nostre interès, convé estimar-la.