Acabada la guerra, un grup de santclimenters, entre els que figuraven Joan Olives "Ritu", el germans Miquel i Enrique des Forn Vell i Toni "Garrigueta" van tornar muntar la festa de Sant Antoni. També hi podria haver participat un fill de Bartomeu Servera, Pere Cervera, que treballava al sindicat agrícola de s'Arraval, de Maó. Als fills de Bartomeu Servera el Registre els va canviar la "S" inicial del llinatge per una "C".
Aquest grup va reactivar la festa amb permís del capellà de la parròquia, que fins el 1954 va ser "el senyor Joan", Carreras de llinatge, corpulent, alaiorenc i bastant més estricte pel que fa a moral pública –amb els balls sobretot– que el seu predecessor, Miquel Llabrés, qui solia afirmar "es Carnaval és pes Casino, sa Corema per jo".
La festa es va reprendre l'any 1940 o 1941. El diari "Menorca" (fundat el febrer de 1941) se'n va fer ressò a partir del 1943, dia 16 de gener publicava que el mateix dia començaven els actes, i que l'endemà hi hauria carrosses, molts genets a la cavalcada i no hi mancaria el grup vestit a l'antiga usança menorquina "amb els cants de la nostra roqueta".
El dissabte de la festa és feien completes a l'església. Els pagesos duien rama amb els carros i en feien munts davant el Casino, s'Estany, Molí de Foc, Can Ritu, i el vespre s'encenien els festers, sobre els que saltaven els dimonis, mentre corrien els dimonions, es cantava al so de la música i es bevia qualque glop de gin o moscatell.
El dia del sant, a part de la missa del matí, el capvespre es muntava davant el Casino una tarima alta, coberta i vestida amb un tapall vermell, des de la qual el capellà beneïa els animals, mentre desfilaven les carrosses, sonava la música i Sant Antoni, dalt la somereta, vestit amb els hàbits i fent senyals de la creu, resistia els embats dels dos dimonis que amb el seu posat ferotge pretenien fer-lo caure amb una canyafèl·lera.
Un element indispensable, com a totes les festes populars, era la música, que no hi mancava a cap del actes. La banda municipal de Maó feia una cercavila el capvespre del 17 de gener; a la nit anterior i durant la desfilada de carrosses eren un grup de músics santclimenters els que hi posaven l'ingredient melòdic: Santiago i Pere de cas ferrer, Toni "Garrigueta", Jacinto Villalonga, Esbert de sa Garriga, Toni "Ritu" i algun altre.
Precisament en Toni Olives em donà entresenyes del reinici de la festa. Amb la seva dona Juanita, nascuda a Binixíquer Vell el 1931, van regentar la taverna de Can Ritu, situada al cap de cantó dels carrers Sant Llorenç i Sant Climent, na Juanita feia un ribell de pastissets que, acompanyats de moscatell, oferia als "satxos" altres actors de la festa.
CARROSSES
La major novetat de la segona època va ser la introducció de les carrosses, que el dia de Sant Antoni decapvespre voltaven el poble. Hi anava una gentada de fora. La seva temàtica era bàsicament rural, com la mateixa festa, però algunes van gosar sortir-se del guió preestablert.
N'Eulàlia Carreras serva records de les carrosses dels primers anys. El primer van enramar, de rama pròpiament, un carret de Binimaimut tirat per un ase, que ella menava des de dalt, fins que es va desbocar i partí cap a la carretera de Cala en Porter; amb ella hi anaven les filles de Mussuptà de s'Escola, les de can Sales i les bessones Pilar i Lourdes Pons Moll. El segon any van anar amb una carrossa de s'Escola amb un llençol blanc ple de floquets de colors arrossegada per un cavall que menava el "senyor" del lloc. El tercer van anar de "formatgeres". El quart any presentaren un carro carregat de palla i coronat pel grup de jovenetes vestides de segadores amb falç i forques.
Intentarem resumir uns quants anys de les festes i les carrosses concursants.
L'any 1943, es van dur a terme enmig d'una inusitada animació "que no es recordava d'anys anteriors", amb presència de molta gent de Maó en el actes del capvespre de la festa. Es van beneir cavalleries, carruatges i "cotxes", després s'organitzà la vistosa cavalcada, amb un nombre creixent de carrosses, genets i grups a peu, precedits pel Sant Antoni, envoltat de temptacions dels típics dimonis. Pel que fa a les carrosses, es van presentar: "la farga de Vulcà" (al·legoria del déu mitològic, amb ferreria i enclusa), "molí de vent", "pati menorquí", "mesquita àrab" i "pati andalús"; totes ocupades per "belles i simpàtiques senyoretes de la localitat" i acompanyades de grups amb vestits menorquins. Hi va ser present el batle de Maó Joan Victory Manella i el pedani Gabriel Pons.
El 1945, el programa elaborat per la comissió organitzadora anunciava pel 16 de gener la repicada de campanes i llançament de coets a les 18'30, completes a les 20'30 i tot seguit la sortida dels dimonis, encesa dels festers i cants populars acompanyats per la banda de música. Dia 17, a les 8'30 diana per una banda de música, a les 10'30 missa i sermó, amb la sortida dels dimonis i cants populars. A les 16'30 es formaria la cavalcada amb tota casta de bestiar, animals, carruatges i vehicles, que tot seguit serien beneïts. Els actes al carrer serien amenitzats per una banda de música i els populars dimonis. La banda municipal sonaria durant el capvespre de la festivitat. L'ajuntament concedí el primer premi de les carrosses a en Benito des Casino, el segon va ser per la famosa guiterra ideada per n'Enrique des Forn.
L'any 1946 s'anunciaven els actes en honor de l'anacoreta de Viana, amb missa solemne i les típiques festes amb sortida dels dimonis i concentració de cavalleries i carrosses que serien beneïdes, però un imprevist empitjorament meteorològic obligà a suspendre els actes del capvespre de Sant Antoni, que es durien a terme el diumenge venidor "amb enorme concurrència". Efectivament, el 20 de gener, la banda municipal amenitzà el capvespre de festa, presentant-se fins a set carrosses als premis: "al·legoria de la música", "els nuvis a la fotografia", "pati menorquí", "el soldà i el seu seguici", "escut de Sant Climent", "una nevada" i "Blancaneus i els set nans". Van presidir el pas del seguici l'ecònom de Sant Climent, l'arxipreste de Maó, el gestor municipal "camarada" Francesc Vidal, el batle pedani Gabriel Pons, de Mussuptà Vell, i el cap local del "Movimiento" Antoni Sintes, el fuster.
El capvespre del 17 de gener de 1947, a part dels actes religiosos pròpiament dits i l'acostumat concert de la banda municipal, es va efectuar la consegüent desfilada de cavalleries i carruatges beneits per l'ecònom Joan Carreras, i la sortida dels dimonis i dimonions. Es van presentar quatre carrosses: "castell feudal", "grup d'esquiadores", "joc de domino" i "panera de flors". La festa va ser presidida pel batle i regidors de Maó i el batle de Sant Climent, amb una concurrència enorme de públic que animà el poble fins ben entrada la nit.
Els dies 16 i 17 de gener de 1948 es van celebrar el actes acostumats, amb festers i sortida dels dimonis els dos dies, així com la presència de la banda municipal en el tradicional concert del capvespre de la festa i la benedicció de vehicles i cavalleries, així com la participació d'algunes carrosses al·legòriques. L'afluència de gent de fora poble va ser menys nombrosa a causa del mal temps.
–––
adsintes@telefonica.net