En pocs dies, Menorca ha perdut dos referents culturals de molt pes. Josep Miquel Vidal i Àngel Mifsud eren d'aquelles persones que donaven prestigi a la cultura i a l'Illa. Dos treballadors infatigables per a que l'existència fos alguna cosa més que anar passant dia rere dia sense més transcendència. Em preocupa no tenir clar si els menorquins serem capaços de cobrir el buit que deixen.
No sé si la conjuntura actual ens permetrà forjar els Vidals i els Mifsuds del futur. Tenim el cap massa ocupat en el dia a dia, ens exigeix massa esforç fer equilibris per arribar a finals de mes. No ens preocupa la pervivència de la cultura, la investigació de l'entorn més proper o el més llunyà, sinó que estem tan capficats en sobreviure a la nostra realitat que no ens queda temps ni ganes de pensar més enllà.
Tampoc des de les administracions no arriben estímuls per a forjar futurs puntals de la cultura i el coneixement. No estic xerrant de suport econòmic, que també faria falta, sinó simplement de reconeixement cap a la feina. Els nostres polítics estan tan encaperrutats amb la quadratura dels nombres que semblen oblidar que la vida és molt més que l'economia, i que l'home no només viu d'allò material.
Per açò insistesc, el caliu dificulta i de quina manera forjar Vidals ni Mifsuds. La cultura i el coneixement estan quedant enrere, massa arraconats per una economia que, com una taca d'oli, s'estén i fins i tot contamina racons on mai no havia fet acte de presència. No deixem que mori la cultura, sigui quina sigui. No deixem que morin les ganes de fer alguna cosa més que sobreviure. Josep Miquel Vidal i Àngel Mifsud no tornaran, però sí que poden perviure les seves ganes, la seva il·lusió i la seva entrega.