Cada setze de gener dels últims temps, la nit abans de la festivitat de sant Antoni, en Jan penja la bandera de Menorca al balcó. Com que vivim en un principal del cor del Quadrat d'Or, el bus turístic de dos pisos provinent del Passeig de Gràcia que va en direcció a la Sagrada Família, després de deixar enrere altres edificis de Gaudí com ara La Pedrera; passa quasi a la mateixa alçada que la bandera. Més d'un viatger estranger, en especial aquells que viatgen en el pis de dalt destapat, alça la càmera fotogràfica i s'endu al seu país la imatge de les quatre barres vermelles damunt un fons groc amb l'emblema basat en el segell de la Universitat General i Particular de Ciutadella.
Els turistes que fotografien la bandera desconeixen –i és normal que ho desconeguin-que Menorca va entrar a formar part de l'àmbit polític, jurídic i cultural català l'any 1287.
Després de la conquesta d'Alfons el Liberal, l'illa quedà gairebé despoblada i es comença a poblar de bona gent catalana. Bona o no, és el cercle històric que es tanca. La bandera de Menorca, basada en la senyera catalana –quatre dits de l'emperador francès mullats en la sang de Guifré El Pilós n'és un dels seus mites-, va ser instaurada l'any 1983 després que el Consell Insular nomenés una comissió d'experts formada per Andreu Murillo, Josep Manguan, Florenci Sastre i Pilar Vinent. Amb anterioritat, Menorca havia posseït una bandera amb les quatre barres vermelles sobre fons groc i una franja vertical blava al costat amb l'emblema de la Universitat General. La comissió d'historiadors va establir que la nova bandera continuaria amb els quatre pals que, des del 1287, havien esdevingut un senyal distintiu de la població menorquina. Al centre, damunt les quatre barres, van proposar afegir-hi un emblema que representa una torre que sobresurt d'un edifici rodejat per una muralla pentagonal. La senyera i la bandera de Menorca van ser declarades il·legals i la seva exhibició perseguida pels governs de Primo de Rivera i del general Franco.
Personalment, no som gaire de banderes, de "cap" bandera. De fet, de tots els significats de la paraula –que, per cert, deriva del mot got "bandwa", "senyal", "bandera"- és el que fa referència a la irisació produïda per la llum del sol en travessar certa mena de nuvolades i que rep el curiós qualificatiu de bandera flamenca: si és cap a la posta i la nuvolada és molt grossa, és senyal infal·lible de pluja; si és cap al matí, assenyala pluja pel capvespre. A Menorca, a més, una bandera és una persona que va i ve d'una banda a l'altra sense subjecció a la feina ni a l'autoritat: "Mu mare me diu bandera / i jo bandera no ho som / perquè totes ses banderes / van davant ses professons".
Bona Diada de Sant Antoni a tots els menorquins.