"Tim" és un anglicisme en desús. Joan Pons, "Es sereno vell", encara el va fer servir en una glosa escrita i publicada l'any 1946. "Cançons des valent tim de Ferreries", es titulava. La paraula prové del terme anglès "team" i significa grup de persones o equip de futbol, de golf, de bàsquet. "A Ferreries hi ha / un tim que és de primera, / per tota Menorca entera / enguany surten a jugar."
Per edat, Joan Mascaró Florit no va jugar en aquest tim de l'any 1946. Havia nascut l'any anterior, l'any 1945, però ho va fer en formacions posteriors. Va ser jugador del CE Ferreries i també en va ser aficionat, entrenador, directiu i president "d'aquest valent tim de Ferreries" que va cantar amb les seves gloses escrites el sereno glosador. I va tenir èxit en totes les diferents etapes. Joan Mascaró era un guanyador, una d'aquestes persones competitives que saben manejar un grup, eliminar rivalitats i treure profit de les qualitats de les persones reunides que amb un esforç ben encaminat ha aconseguit cohesionar. A vegades podia exhibir un orgull fresc i festivament menorquí que podia ser mal interpretat. No el vaig conèixer prou per descobrir si era una protecció, una cuirassa o la seva veritable manera de ser. Vaig tenir la sort, però, de ser entrenat per en "Pipo" durant dos anys. Primer, com a juvenil. Després, com a integrant del primer equip. En totes dues ocasions va aconseguir que ens proclaméssim campions de lliga. El seu èxit més sonat va ser quan vam aconseguir, amb molts d'integrants d'aquell equip juvenil, el primer ascens a Tercera Divisió. De tornada d'Eivissa tot el poble va sortir al carrer com si fóssim herois. Joan Mascaró es va quedar en un segon pla. Va deixar que fóssim els jugadors els qui rebéssim els elogis i els aplaudiments de l'afició. Durant la temporada de juvenil vaig tenir una desavinença disciplinària amb Joan Mascaró. Aquest desacord esportiu va enfortir la nostra relació i, cada vegada que ens vèiem, sentíem una alegria sincera que, sense l'episodi de joventut, tal vegada no hauríem tingut mai. Gràcies al seu caràcter competitiu, també va triomfar en el món de l'empresa i dels negocis. Es van situar al capdavant de "Calzados Ferrerías" i va donar feina a moltes famílies del poble durant anys. La gent no ha oblidat la persona i una gernació l'ha acomiadat a l'església de Santa Maria i ha fet costat a les seves filles. Encara que no era molt actiu a la xarxa, érem amics del Facebook a través del perfil de "La casa de gel". Políticament es definia com a Liberal Demòcrata i la seva citació literària preferida era: "Antes de pasar página, hay que leerla y entenderla". Tots aquells que vam formar part del teu tim sempre et recordarem. Descansa en pau, entrenador.