Temps era temps en que les prediccions dels meteoròlegs eren poc més que una mera especulació. En cas de dubte, a l'estiu el pronòstic d'en primer era el de sol i calor; fred i pluja a l'hivern i a la resta d'estacions se'n sortien amb "núvols i clarianes".
Amb l'ajut dels satèl·lits, l'acumulació d'investigacions i poderosos ordinadors per processar totes les dades, els meteoròlegs han arribat a afinar tant les seves prediccions que pràcticament encerten sempre i el seu marge d'error és molt reduït.
Això fa que moltes vegades condicionin les nostres expectatives del dia per venir. Convençuts pel telediari que plourà ajornem partits de tennis, passeigs amb bici o sortides al camp, deixem de posar rentadores i ens tanquem a casa, quan després resulta que ha estat un pronòstic erroni. Ens diuen que farà fred i sortim de casa abrigats fins el nas malgrat que un sol abrasador ens avisa de tot el contrari. De vegades, ens posen en alerta taronja i al final només cauen quatre gotes mal comptades i bufa un ventet del Nord que s'hauria d'avergonyir de portar el nom de tramuntana.
Els vaticinis a diversos dies vista encara reforcen aquest efecte del temps de les notícies. Ens persuadeixen dels meteors que hem d'esperar amb tanta antelació que quan arriba el dia estem psicològicament indefensos. I així ens veiem més d'una vegada passejant amb el paraigües obert en un dia més clar que la nostra mar o caminant completament xops sota la pluja equivocada.