Els tòpics contenen una part de veritat i una part d'exageració elemental. Es diu que els menorquins som tranquils, però també hi ha menorquins nerviosos. El tòpic és el resultat d'una decantació entre la veritat i la generalització més banal. Conté la contradicció més pura, en el fons. Si generalitzes, et fas enfora de la veritat. Si generalitzes, t'atraques a la veritat. La conclusió més primària és que la veritat sempre és complexa i no la pots abastar mai. Només pots fregar-ne la superfície. De fet, un tòpic és un prejudici mesclat amb una veritat incompleta. Es diu que els catalans són avars. Es rebla la informació amb una frase feta quan es vol fer encara més mal: "la pela és la pela". Després de més de vint anys vivint a Barcelona puc assegurar que no és veritat o que és una veritat incompleta. Hi ha tants avars a Catalunya com n'hi ha a Menorca, a Espanya o a la resta del món. Hi ha tantes persones amb les butxaques foradades a Catalunya com n'hi ha a Menorca, a Espanya o a la resta del món. La diferència és que a Catalunya té prestigi la gasiveria i l'estalvi i, a la resta d'aquests indrets, no tant o fins i tot gens. I la prova que a Menorca ser avar no és prestigiós es pot comprovar en el llenguatge. Hi ha molts de sinònims per definir l'avarícia i, més d'una, amb connotacions cruels o negatives: agafat, mesquí, rata, interessat, cobdiciós, miseriós, usurer, roí o cric. De tots aquests mots, la paraula més genuïna i més menorquina és cric: "La naturalesa qui mos enviava aquella manna de nyiques, se mostrava de lo més crica amb ets abegots de dos ous", A. Ruiz i Pablo (Catalana, I, 409). Com tots els termes onomatopeics o amb característiques musicals, és una paraula amb molts de significats i possibles diversos orígens. Del francès del segle XV "cric", agafat segurament de l'alt alemany mitjà "kriec", "giny per a apuntalar i fer girar màquines de guerra", que a causa del renou que fan en funcionar ha infós al nom un caràcter onomatopeic. Aparell mecànic o hidràulic, portàtil o fix, emprat per a elevar càrregues feixugues com ara cotxes. D'origen onomatopeic una altra vegada, del so dels doblers en esser guardats i que agafa el significat de mesquí, d'avar, referit a les persones poc propenses a donar. I, fins i tot, bòtil de vidre de coll molt estret, que raja molt prim. A Eivissa, "cric", amb aquest mateix darrer significat de tenir repugnància a donar, es transforma en "cricany" amb l'afegit del sufix -any que sembla pres per analogia de "tacany". Davant la crisi galopant que estem sofrint, el consell que em ve al cap és que no siguem crics i facem circular els doblers per activar l'economia que a hores d'ara agonitza. Quan passi aquesta crisi econòmica duradora i terrible ja tindrem temps de tornar a ser criques o crics.
Compartir. Una paraula encertada. Si compartíssim amb més assiduïtat no existiria aquesta crisi salvatge.
PATENA
Als escriptors ressentits no se'ls llegeix ningú. M'ho va dir una nit Baltasar Porcel referint-se a un autor conegut mentre sopàvem.
FREGADORA
Fa molts anys, vaig conèixer l'inventor de la fregadora. Els lectors habituals d'aquests articles diran: "Ja hi tornam a ser. Fa uns mesos ens va rallar de caçar rossinyols i ara ens vol parlar de l'inventor de la fregadora