Síguenos F Y T I T R
El racó de l’UIMIR | Adolescència, el repte d’afavorir el desenvolupament

Adolescència i drogues

|

Psiquiatre i Psicoterapeuta Equip d'Atenció al Menor, Departament
de Salut Mental Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

L'ús de drogues pels joves està actualment molt difós en la nostra societat. L'accés a moltes substàncies està sovint facilitat i ha disminuït globalment la percepció sobre el seu risc, en una societat que afavoreix el consumisme i que ha convertit a les drogues en un objecte més de consum, desenvolupant un mercat negre que mou ingents quantitats de diners al seu voltat. Mai com fins ara les drogues havien aconseguit un grau tan gran de difusió, com element transgressor, de desinhibició, protesta, automedicació o identificació amb el grup.

L'ús recreatiu, l'abús i la dependència de drogues pot afectar tant a adults com a adolescents o joves, però generalment és en l'adolescència quan es produeixen els primers consums. Això és així perquè l'adolescència és una època propícia per a les primeres experiències, sovint motivades per la curiositat, la recerca de noves sensacions i la necessitat de posar-se a prova en la construcció de la nova identitat: el primer amor, les primeres sortides, la primera cigarreta... Es també moment de separacions i de individuació, i el seu ús pot ser per l'adolescent una forma de mostrar la seva rebel·lia i la seva independència front a les normes dels adults, aspecte que afavoreix la clandestinitat amb que normalment es duen a terme els primers consums.

Són moltes les motivacions per les quals els adolescents poden prendre drogues: sovint el consum té a veure amb no quedar-se enrere, en sentir que podrien estar perdent-se alguna cosa que els seus amics consideren que es bona. La pressió dels parells és important, i el que s'experimenta també pot ser una manera d'introduir-se o de confirmar la seva pertinència a un grup, pas igualment necessari en la seva cerca de identitat. Les drogues li poden donar a l'adolescent gratificacions immediates, o les pot fer servir com automedicació, per calmar tota mena d'ansietats, o per donar-se impuls i sensació de omnipotència i invulnerabilitat en moments de dubte i de inseguretat. També poden estar al servei de fer-lo sortir de l'avorriment, de fer més suportables les frustracions de la vida quotidiana, o de donar-li identitat, encara que sigui suplantada, ja que no és la seva identitat real...

Per tots aquests motius, l'adolescència és un període especialment vulnerable al ús i abús de drogues i, al tractar-se també d'un procés plàstic i organitzatiu de la ment, amb moltes estructures cerebrals encara immadures, també serà un període d'especial risc sobre les conseqüències pel desenvolupament que l'exposició a aquestes substàncies pot comportar. Per això alguns autors consideren que les addiccions en els adolescents serien trastorns del desenvolupament.

Si analitzem el fenomen més de prop, els joves consumeixen drogues especialment els cap de setmana amb una finalitat recreativa i relacional, sovint amb patrons de ús i abús i de policonsum, molt lluny del model de dependència de la heroïna que va caracteritzar les drogoaddiccions de finals de la dècada dels 80. Les drogues més consumides són alcohol i tabac, i en menor mesura els derivats del cànnabis. El consums habitual de cocaïna i de drogues de síntesi és molt minoritari. Els joves associen el consum fonamentalment amb diversió, i tot i conèixer i estar informats dels riscos que corren, no fan gaire cas perquè consideren que l'ús de substàncies està vinculat a la provisionalitat i presentisme amb que viuen aquesta etapa de la vida.

La família té un paper vital que desenvolupar en la prevenció i en la intervenció quan sorgeix el problema, fomentant el diàleg i el respecte per la persona de l'adolescent. Qualsevol ús de drogues psicotròpiques, fins i tot en l'etapa inicial d'experimentació i sobretot quan es tracta de productes il·legals, han de ser objecte d'atenció especial per part dels pares. Però és important no prejutjar els consums, i així com el prendre una cervesa o una copa de vi no fa que l'adolescent sigui un alcohòlic, aquell que experimenta amb cànnabis de forma ocasional tampoc és un addicte a les drogues. L'experimentació, en un context determinat, no necessàriament implica una addicció, i no serveix de res dramatitzar el que pot ser una prova. A més a més, el consum experimental o ocasional rarament condueix a una escalada cap a productes més perillosos i tan sols una petita part dels adolescents que han fet un ús experimental d'una substància esdevenen consumidors habituals, essent encara menor la dels que desenvolupen una dependència compulsiva. En aquesta darrers casos, el consum regular de substàncies psicotròpiques sí que presenta riscos, i sovint forma part d'un conjunt de més símptomes i comportaments que poden ser l'expressió d'un trastorn temporal, associat al període evolutiu, o potser de dificultats més profundes.

En aquesta part del curs de la UIMIR sobre "Adolescència: El repte d'afavorir el desenvolupament", farem una incursió sobre el perquè consumeixen drogues els adolescents, els factors del nostre entorn social que ho faciliten, els patrons de consum més habituals i la importància de la família en la prevenció.

Lo más visto