Benet XVI renuncià ahir a ser Bisbe de Roma i successor de sant Pere. Motius? Segons assenyala ell mateix: A causa de la seva edat avançada, no té força per exercir adequadament el ministeri petrí. Per a governar la barca de sant Pere es necessita, assenyala, vigor de cos i d'esperit. Ell seguirà vivint el seu ministeri patint per l'Església i pregant per ella enmig d'un món de ràpides transformacions i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe.
Els qui em coneixen bé saben que sempre he admirat a J. Ratzinger per les seves múltiples qualitats: espiritual (més bé místic), intel·lectual, tranquil, senzill, servidor incansable, auster...
Circumstàncies com aquestes em fan dir que: Em trob bé a dins d'una església que pretén ser fidel a l'evangeli optant per la humilitat i la valentia. Hem fa reflexionar una presència que s'adona que la raó avui no peca per ser altiva d'ella mateixa, sinó per la seva renúncia suïcida a pensar alliberada de prejudicis. Preg pel Papa que ens ha servit fins que ha pogut a favor d'una raó oberta a totes les dimensions, amb el seu talant senzill i assumint i demanant perdó per les febleses de l'Església. Així i tot, crec sincerament que el seu ministeri principal ens el regala a partir d'ara: humilitat, silenci i pregària.
No vull repetir el que ja han dit altres. Sols vull remarcar que el gest del Papa ens condueix cap a un tarannà d'Església:
1. Humil. Som una veu més entre d'altres. Una veu que té importància per la quantitat de persones que formam part del seu cos i de la seva ànima. Però una veu més. Hem d'aprendre a estar enmig d'un món que, com ens deia el Papa Pau VI, necessita més testimonis que mestres. El gest del Papa és acollit seriosament pels qui creiem que en el joc de la vida són els fets i no les paraules el que convencen. Avui sols ens convenç aquell estil fraternal que es converteix en magistral. Ja sabem que un gest i una actitud intel·ligent prou vegades no és captada per qui no és capaç d'anar més enllà de la crosta. Però, aquesta circumstància, no ens ha de fer desistir de ser amants i partidaris del que, en el fons, resulta ser sols creïble. La humilitat no és sinònim de banalitat sinó de "qualitat d'una persona". Don gràcies al Papa pel seu gest testimonial transmès, a més, amb tan poques paraules.
2. Silenciós. El que és bo viu al marge de la publicitat. La publicitat és útil per aconseguir atenció i atracció. La veritat, però, recorre uns altres camins. Possiblement, avui més que mai, ens hem de valer de la publicitat. Però la nostra confiança sincera i total sols l'acull el que és autèntic. La beata Teresa de Calcuta deia: "El fruit del silenci és la pregària. El fruit de la pregària és la fe. El fruit de la fe és l'amor. El fruit de l'amor és el servei. El fruit del servei és la pau". Sols una església amant i vibrant pel silenci serveix a la pau. Don gràcies a Benet XVI per la lliçó magistral que ens dóna acollint l'actitud modesta del silenci com el seu millor servei a l'Església en aquesta hora seva tan madura.
3. Orant. Prou ho sabem, els creients en Jesús, que tot ha de ser, i tot serà un dia, no segons els nostres càlculs sinó segons la voluntat d'Aquell que condueix la història, lliurement i amb gran paciència, cap a la seva plenitud. L'orant es posa en mans de Déu i intenta fer, des de l'escolta més sincera, la seva voluntat sense posar-li obstacles. El virus del "corre" i del "fer" és una epidèmia universal. La hiperactivitat ens condueix no poques vegades a dedicar les nostres energies a unes metes que ens fan oblidar les coses importants de la vida. Quan l'Església prega transmet al món el seu missatge més fonamental. Amb el seu gest, el Papa Benet XVI ens deixa gravat històricament el nucli del que per a ell és més important: "El cristià del segle XXI serà místic o no serà".
Don gràcies a Benet XVI per aquest valent i històric cop de timó, cop de nou magistral i testimonial, que ens ha regalat: "L'Església de Jesús, en el segle XXI, és cridada a ser: humil, silenciosa i orant".