Amb la inesperada renúncia del Papa he recordat, com si em trobés dins un flashback, l'antiga guerra de les banderes. Quin estendard la va acabar guanyant? Es va proclamar un vencedor o la guerra va quedar en empat? Aquesta lliga de les banderes va tenir lloc als carrers de Barcelona i va coincidir amb la visita de Benet XVI. Detractors i partidaris van penjar banderes als balcons per mostrar la disconformitat o donar la benvinguda al Pontífex de Roma. El motiu del viatge apostòlic va ser la consagració del Temple Expiatori de la Sagrada Família, ideat per l'arquitecte Antoni Gaudí. La visita es va produir durant els dies sis i set de novembre de 2010. L'arribada de Joseph Ratzinger va coincidir amb el 28è. aniversari de la vinguda de Joan Pau II a Barcelona, realitzada el set de novembre de 1982. L'estendard de l'Estat de la Ciutat del Vaticà va haver de competir amb casolanes banderes fetes amb llençols i decorades amb retoladors. No havia vist mai l'ensenya papal. A diferència de la majoria de banderes convencionals, és de proporció quadrada i constituïda per dues bandes verticals iguals, groga al costat del fust i blanca. A la part blanca en el centre s'hi situen les claus de sant Pere creuades i coronades per la tiara papal. En heràldica, es veu que els colors blanc i groc representen l'or i la plata. En raó de la regla de contrarietat cromàtica, normalment no són situats de costat excepte en aquesta bandera excepcional. Els colors són com una translació visual de les dues claus de sant Pere entrecreuades a la bandera: groga i plata. Les banderes llençolades contràries i les quadrades que donaven la benvinguda al Papa competien als balcons amb d'altres insignes penjades: la bandera del Barça, la senyera catalana, la bandera espanyola, l'estelada i diversos cartells de colors cridaners o dissenys variats que anunciaven el lloguer o la venda de les cases. Qui va acabar guanyant la lliga de les banderes? No ho sé. El que sí que sé del cert és que la decisió de Joseph Ratzinger de renunciar al papat em sembla un dels gestos morals més nobles, valents, coherents i exemplars que qualsevol personatge públic ha fet en els últims temps. El pontífex alemany no s'ha aferrat al càrrec ni ha volgut disfressar la seva dimissió amb falsos arguments maquilladors. Ha declarat no tenir forces per continuar la tasca encomanada i es retira amb la noblesa hel·lènica del lluitador. "Papa" vol dir pontífex o cap suprem de l'Església catòlica. Prové del llatí "papa". Ha donat per al refrany: "Anar a Roma i no veure el Papa", que vol dir anar a un lloc i deixar de veure la persona o cosa més important. És curiós, però a Menorca, en llenguatge infantil, "papa" també és l'acció de menjar i també és el menjar en si dels infants petits: "Quan jo era petitet / me donaven pa d'ou / i ara que som més grandet / em donen verga de bou", diu una cançó popular menorquina. Responent a la pregunta del principi, jo no sé qui va guanyar la lliga de les banderes; però la guerra dels gestos dignes l'ha guanyada l'encara actual Papa.