Quan era al·lot i s'havien de formar equips per participar en jocs col·lectius i els nombres no quadraven i qualcú es quedava numèricament despenjat, l'anomenàvem -o érem anomenats- cap de suro. Jugar de cap de suro era humiliant, però et donava una llibertat i una manca de responsabilitat que et feia semblar un llop solitari que ha estat separat de la manada. Aquest paper de cap de suro el solia interpretar el més jove del ranxo. El cap de suro era com un satèl·lit perdut que gravitava seguint els moviments lúdics i l'òrbita del sistema planetari global. No tenia incidència, però el paper se solidificava en una sensació d'injustícia social que acabava per esdevenir romàntica i plaent. El perill que corria el grup amb l'elecció dels caps de suro era de caràcter estigmàtic. Si el cap de suro era sempre el mateix se sentia -o ens sentíem- foragitats del grup. Llavors la metàfora del llop solitari era real i podia esdevenir gregàriament dramàtic. Els caps de suro de tots els ranxos es podien associar i formar un ranxo de llops solitaris expulsats de la manada. Em sembla que és el que està passant ara. Els polítics han creat una elit dirigent i econòmica i han apartat els ciutadans de l'àgora de les decisions. Han de menester els ciutadans per poder desplegar el seu joc, però només els reclamen puntualment durant les eleccions i a l'hora del cobrament dels diversos impostos locals, autonòmics o estatals.
Es denomina suro al teixit produït pel fel·logen de l'alzina surera. També es pot referir a la peça d'aquest material que serveix per mantenir surant els ormeigs de pesca. Significa també insensible o curt d'enteniment i es fa servir en les expressions Cor de suro (cor insensible), Cara de suro (cara sense vergonya) i Cap de suro (caparrut o tossut o prescindible).
Tornant a la metàfora inicial, les elits dirigents només deixen participar els ciutadans com a caps de suro. El problema, com he dit, és cercenar l'esperança del cap de suro de formar part qualque dia del grup. És el que està passant ara. Grans segments de la població no se senten part d'allò que s'anomena la gran nació espanyola. Aturats, hipotecats, desnonats, immigrants, minories culturals i lingüístiques. El punt dramàtic és que hi més caps de suro que participants en el joc de la política, l'economia i els drets socials, lingüístics, religiosos i culturals. L'aspecte positiu és la segona fase que he explicat. Els caps de suro s'han associat i ara ja són capaços de forçar canvis a través dels mecanismes de, per exemple, les Iniciatives Legislatives Populars. Si jo fos dirigent polític o formés part de l'elit econòmica no menystindria el poder dels caps de suro perquè, quan les víctimes del sistema s'uneixen poden fer trontollar el sistema. O, dit d'una altra manera, l'alzina pot quedar desprotegida quan arrabasses sense miraments l'escorça de suro.