Aquesta setmana he estat malalt i, una de les preocupacions que tenia dins el llit com a conseqüència de la responsabilitat que m'he imposat, era no poder entregar aquests petits escrits que surten al diari "Menorca" els dies feiners. Grip o refredat? Com que no he cridat el metge i m'he curat tot sol sense prendre cap medicament, no ho sé. Com deia Francis Scott Fitzgerald a la meravellosa novel·la "El gran Gatsby": "no hi ha cap diferència tan profunda entre els homes, ni d'intel·ligència ni de raça, com la diferència entre els malalts i els sans". Per sort, aquest estat enutjós i transitori, ha durat només dos dies i ho he arreglat com ho acostum a arreglar: amb una febrada, bevent molts líquids i una dieta suau a base de pa torrat, poma cuita i vianda. Aquesta darrera paraula té molts de significats arreu dels països de parla catalana. Prové del segle XIII, del francès "viande", aliments, especialment carn; i aquest del llatí vulgar "vivenda", coses amb què s'han de viure, participi del futur passiu vivere, viure. En gastronomia, en femení, és el nom genèric de tot allò que la gent menja. També vol dir comestibles, cosa alimentícia de tota casta; en castellà "vianda, víveres, comida". "La formiga... en estiu... ajunta també de vianda que li basta en ivern", Llull. A l'Empordà també designa el conjunt de llegums i hortalisses sembrades, i també de cereals i fruita. Viandes d'estiu: les plantes per a aliment humà que se sembren a la primavera: "Els pagesos que s'aficionen massa a la caça... darrera les llebres i perdius no cullen gaire vianda", Scriptorium, gener 1925. Un tercer significat és escudella de patates, col i altres verdures cuites (Ripollès, Pallars, Ribagorça...). A Mallorca, encara vol dir guisat de carn i, a Tortosa, defuig el sentit alimentari i vianda es refereix a qualsevol conjunt de coses en general, ja siguin mobles o andròmines. A Menorca, a més, vianda és la sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelletes, meravella, etcètera. En castellà, sopa. A Ferreries encara som més precisos i és el que he ingerit durant aquests dos dies per fer front al refredat o al grip. Al poble del cor de Menorca, vianda es refereix només al brou de pollastre, vedella, bastanaga, patata, ciurons, plantes aromàtiques i, sobretot si és un brou de malalt, molt de tem i completat amb els diminuts granets de pasta de la meravella, pronunciat "maravilla". Aquest darrer és el que m'he pres aquests dies de febre i de malaltia tan comuns en aquestes dates d'hivern. No sé si ha estat la vianda, però sempre és una sensació plaent tornar a creuar la línia entre aquests dos mons que tan bé va descriure el gran mestre de la narrativa Francis Scott Fitzgerald.