L'economista Joseph Shumpeter popularitzà el concepte de destrucció creativa, associat al capitalisme i a la innovació. Un exemple clàssic, però n'hi ha molts, és el dels trens que van acabar amb el sistema de diligències. A la Wells Fargo i als conductors de carruatges l'aparició del ferrocarril no els hi va anar massa bé, però per la majoria de gent va ser una millora important per viatjar amb més rapidesa i comoditat. A més el sistema ferroviari va crear més llocs de feina que l'antic mitjà de transport amb cavalls.
L'era d'Internet ha estat una bomba de destrucció massiva per a tantes i tantes industries i al mateix temps una font de creació importantíssima. Tanmateix són tantes les empreses que està deixant tocades que és raonable preguntar-se si el saldo en el terreny de l'ocupació està sent negatiu. Premsa, revistes, cinema, editorials, discogràfiques, agències de viatge i comerços, entre d'altres, han rebut un cop importantíssim que ha suposat la pèrdua d'incomptables llocs de feina. Per contra, el gegants de la xarxa no es que tinguin un disbarat d'empleats. Twitter, per exemple, en té uns quatre-cents, els mateixos que Cacaolat.
Si en això li afegim que la majori dels monstres de l'economia digital gairebé no paguen impostos al països on operen (un cas flagrant és amazon.es, radicat fiscalment a Luxemburg) arribarem a pensar que tal vegada els ludites tenien raó. Jo mateix estaria disposat a llençar per les escales el meu aparell de wi-fi, si no fos perquè totes les dades d'aquesta columna les he tret de la world wide web.
Com aquelles maltractades que no poden prescindir del seu maltractador, molts de nosaltres estem acaronant una criatura que conspira contra nosaltres mentre li donem de menjar.