La Mola encara desperta sentiments tràgics a molts de menorquins, per les coses terribles que van succeir en aquell indret durant els anys que envolten la guerra civil espanyola. Però si prescindeixes d'aquests records, no tens més remei que sorprendre't per la desmesura del recinte.
Quilòmetres de murs i contramurs, de galeries i fossats que t'obliguen a pensar quina és la raó d'aquella obra immensa; i per més que t'expliquin la importància passada del port de Maó, és difícil associar tanta incontinència a la segona meitat del segle XIX, quan aquesta casta de fortaleses ja estaven en declivi, com ja se sabia abans que s'acabés la colossal obra.
El poder polític o el militar, que a Espanya poques vegades han anat separats, va imaginar i va construir aquella obra excessiva, de cost excessiu, mentre la població vivia en la més terrible misèria. Menorca segurament se'n va beneficiar, perquè en una època que la construcció demanava sobretot mà d'obra, tanta muralla havia de menester per força molts de jornals.
Però passat el temps, és evident que la Mola, a part de l'interès arquitectònic i militar que té, és per damunt de tot un símbol de la irracionalitat de l'Estat, dels deliris de la gent que comanda al marge de la realitat, de l'exercici del poder amb menyspreu dels ciutadans, que en aquest casos són sempre considerats súbdits.
La Mola era a molts quilòmetres del centre de poder de l'Estat, aquell Madrid creat per monarques absoluts enmig de semideserts, que per poder subsistir no va tenir escrúpols a canviar la direcció de totes els camins de la Península. I que ho ha continuat fent fins avui, que totes les autopistes i els trens d'alta velocitat, sense oblidar el monopoli aeri, s'inclinen davant les seves portes.
La Mola era tan lluny que segurament és certa l'anècdota de la reina Isabel II, que quan va venir a visitar les obres, es demanava si les escales no devien ser d'or. Lluny de la cort, a l'empara de la desinformació que envolta les perifèries de l'imperi arruïnat, tot és possible i tot és justificable. I es poden oferir bons negocis a les grans empreses que envolten el poder.
Quan va costar construir la Mola? Què haurien representat aquella doblerada si s'hagués dedicat a una finalitat més productiva? Potser sorprendrà que ara em faci aquestes preguntes. Però és que van acompanyades d'unes altres preguntes I d'unes altres obres que no són tan antigues: totes del segle XXI, dels anys 2009, 2010, 2012 i 2013...
Què devia costar l'ampliació de la terminal de l'aeroport de Menorca? Se'n recorden que es va fer amb una capacitat que més que duplica les necessitats presents de l'illa? Idò va costar més de 80 milions d'euros, prop de 90 amb els inevitables reformats. Crec que he llegit que encara s'hauria de fer una obra complementària...
I què devia costar la dessaladora de Ciutadella? La van acabar l'any 2010 i encara no ha entrat en funcionament. Ho saben quant va costar? Una mica més de 50 milions d'euros, 42 d'entrada i 11 d'afegits, si no vaig errat. Per poder distribuir la seva aigua dolça per l'illa se n'haurien de gastar encara entre 20 i 40 més... I del manteniment no en rallarem, tot i que s'està pagant per més que les instal·lacions continuen inactives
I què devia costar el dic? El dic que ara fa que l'illa no pugui mantenir dues instal·lacions portuàries de bon nivell i la solució sigui la de sempre en aquests casos: totes dues malament. Quant va costar, el dic? El dic tot sol, vull dir. Uns 80 milions d'euros, si no vaig errat. I encara s'hauria de fer molta més obra per poder deixar la cosa arranjadeta...
I què devia costar la variant de Ferreries, que ningú no qüestiona que era necessària però que no cal ser enginyer per veure que és excessiva? Quant va costar la variant, amb el túnel inclòs? Uns 20 milions d'euros, si no vaig errat. Per sort sembla que en aquest cas l'obra va quedar ben acabada i que no hi ha serrells pendents com en els altres casos.
I com que la història de la Mola sembla que no té fi, què costaran aquestes rotondes a diversos nivells que algú ha pensat però, i aquesta és la cosa preocupant, qui governa està disposat a materialitzar? 30 o 40 milions més? O potser no n'hi haurà prou i n'hauran d'afegir com amb l'aeroport, el dic, la dessaladora, etc...
Han provat de fer la suma? Surten entre 250 i 300 milions d'euros gastats en obres d'aquests darrers quatre o cinc anys. Si a Menorca hi ha entre 25 i 30.000 unitats familiars, ja siguin família convencional o no convencional, arribarem a la conclusió que en infraestructures molt discutibles i en tan poc temps, s'ha fet gastar l'equivalent a 10.000 euros per unitat familiar.
Què troben? És o no és un bon negoci, Menorca? Però per a qui? Aquesta és una altra qüestió, però les grans empreses estatals deuen estar contentes amb uns governants que han tret i pensen continuar traient a concurs obres de tan discutible utilitat per a l'illa. Uns governants que mai no sabrem si actuen per iniciativa pròpia o dels seus superiors de Palma o de Madrid. I en aquest puny d'illa, tan enfora del centre de l'Estat, que les exclamacions dels ciutadans escandalitzats no alteren la pau del poder.
Què podria haver aconseguit Menorca, si tots aquests doblers s'haguessin invertit en economia productiva? Feina i confiança en el futur. I segur que ara no enyoraríem ni la dessaladora, ni l'ampliació de l'aeroport, ni el dic, ni les superrotondes. Ni la Mola.