La setmana passada el fum va sortir del fumeral de la Basílica de Sant Pere i va ser finalment blanc. Des de fa uns dies ja tenim un Papa nou. És argentí, jesuïta i, com a nom, ha triat Francesc, en honor al sant d'Assís. No sé si és una declaració d'intencions o una afinitat onomàstica. Sigui com sigui, m'agrada que el Papa elegit pels cent quinze cardenals durant el segon conclave del tercer mil·lenni s'hagi decantat pel nom de Francesc. Sembla un bon inici que dóna continuïtat a un ritual que se celebra des de fa milers d'anys. Mentre els purpurats decidien el successor de Benet XVI podien cercar inspiració contemplant els frescos de la Capella Sixtina pintats pel gran Miquel Àngel. Art, religió i una decisió que afecta a milions de ciutadans d'arreu del món. M'ha agradat la manera de dirigir-se als més de sis mil periodistes acreditats a la ciutat del vaticà convertits en altaveus de les seves paraules: "Molts de vostès no pertanyen a l'Església catòlica i altres no són creients però respectant la consciència de cada un us dono la meva benedicció sabent que cada un de vosaltres és fill de Déu". M'ha recordat el missatge de Joan Mascaró i Fornés que va deixar fixat en el molt recomanable llibre "Llànties de foc de les escriptures i saviesa del món" i que es pot resumir amb una frase del pròleg escrit per Francesc de Borja Moll: "El professor Mascaró en totes les confessions veu una actitud positiva de l'home en relació a la divinitat i als altres homes". Per demostrar que les paraules de Francesc no eren fum de formatjades, ho va acabar de reblar pronunciant tres paraules primordials que haurien pogut ser proclamades per qualsevol escriptor universal i que em recorden molt unes de semblants escrites per Nabokov. "Bellesa més compassió: açò és el màxim que podem apropar-nos a una definició de l'art", va dir l'esplèndid escriptor rus. "Veritat, bondat i bellesa", han estat les paraules de Francesc, fins fa poc Jorge Bergoglio. Em podeu acusar una altra vegada d'ingenu, però jo crec que aquest Papa sense molts de fums, aquest Papa que vol ser dels pobres, durà canvis positius i que, tenint en compte la influència indiscutible de l'Església catòlica, es materialitzaran en canvis encara més positius arreu del món. Quins són els meus arguments per pensar així? En un món cada vegada més virtual, de pantalles digitals, i mons paral·lels molt complexos però sense substància matèrica; el sentit comú i el fum, que ja sortia de les cavernes des de la invenció del foc, representa l'avís premonitori d'una llum futura. Innocent? Potser, sí. La típica confusió entre realitat i desig? Potser que també. Però per avui deixem-ho així. El fum és el producte gasós de la combustió de matèries orgàniques esdevingut visible per la presència de partícules de carabó. Una massa de fum abundant -"humareda", en castellà- seria una fumarada.