Les darreres setmanes estem tornant a assistir a un intens debat sobre els possibles efectes ambientals del dragat de sediments que Autoritat Portuària de Balears (APB) té previst efectuar al port de Maó. En tant que coautor d'un estudi de caracterització de la cronologia de la contaminació al Port, en el seu moment vaig manifestar la necessitat de realitzar una nova avaluació del contingut de metalls als sediments del Port, treball que havia de presentar el rigor científic necessari que mancava a l'informe efectuat per l'empresa GEHYM el 2008. Tres anys més tard, i després d'haver-se realitzat un altre treball avaluatiu, voldria novament fer públiques algunes consideracions sobre la situació actual i les informacions de què es disposa en aquests moments.
Hi ha, al meu entendre, diversos elements de controvèrsia amb el tema del dragat. Vull deixar clar que no em considero capacitat per donar una opinió fonamentada sobre els aspectes legals o competencials del dragat, ni sobre les conseqüències econòmiques o de salut pública del mateix. Així mateix, tampoc disposo de la informació o experiència necessàries per avaluar les propietats ambientals i hidrodinàmiques dels ecosistemes costaners on es té previst abocar els sediments. Em limitaré doncs a comentar objectivament alguns aspectes sobre els quals sí que estic habilitat per emetre opinions fonamentades, i és en tot allò relatiu als principis bàsics de tot treball científic en relació amb la metodologia seguida per a caracteritzar la contaminació per metalls als sediments del port.
L'informe actual de caracterització dels sediments que s'han de dragar, efectuat pel Centre Balear de Biologia Aplicada (CBBA) el 2011, presenta febleses, inconsistències, anomalies i errors rellevants des d'un punt de vista formal.
En primer lloc, cal deixar clar que el treball realitzat per CBBA sí que incorpora mesures de concentració de contaminants en fondària, solucionant d'aquesta manera el principal problema de l'informe del 2008, que només treballava en mostres superficials. En aquest sentit, l'informe de CBBA sembla ajustar-se a les recomanacions emeses pel Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX 1994), que és, no ho oblidem, un document tècnic amb caràcter orientatiu. No obstant, destaca que només el 47% dels punts mostrejats per CBBA inclouen mostres en fondària més enllà de la mostra superficial, i que, sorprenentment, només el 18% dels punts (tres estacions de mostreig) inclouen quatre mesures cada 25 cm de fondària, tal i com recomanaria el CEDEX. Dit en altres paraules, amb el número de mostres utilitzat (27) només es té informació sobre el 40% del volum de sediment que es pretén dragar.
A això cal afegir-hi el fet que només es disposa de 17 estacions de mostreig. Aquesta mida mostral, sorprenentment baixa per l'extensió de sediment que es vol dragar, prové de les recomanacions de CEDEX (1994). Així doncs, el treball de CBBA compliria inicialment el número mínim de mostres recomanat per CEDEX. No obstant això, el disseny mostral emprat per CBBA sí que sembla incomplir una altra recomanació de CEDEX (1994), que és la de la distribució en l'espai de les estacions de mostreig. Aquest document diu bàsicament que les estacions de mostreig es distribuiran regularment al llarg de la zona estudiada, augmentant-ne la densitat en les zones on s'esperi tenir més contaminació o en aquelles àrees més properes a les fonts de contaminació. Només en el cas de no tenir coneixement sobre l'existència de gradients de contaminació s'hauria d'emprar una malla regular de punts de mostreig. El disseny emprat per CBBA obvia aquesta directriu, i es justifica amb l'argument que no es disposa d'informació prèvia sobre gradients horitzontals de contaminació al port. Res més lluny de la realitat, ja que la pròpia APB disposa de l'informe de GEHYM del 2008 on es visualitzen mapes amb clars gradients de metalls dins la zona a dragar. És encara més sorprenent que el disseny de CBBA inclogui només tres punts de mostreig en la zona que segons l'informe del 2008 tindria major concentració de metalls (riba sud del port). No només això sinó que les mostres d'un d'aquests punts no van ser analitzades i en els altres no es van considerar totes les fondàries fins a un metre. A banda d'acomplir o no les recomanacions de CEDEX, és com a mínim sorprenent i anòmalament poc justificada la distribució espacial de les mostres en el treball de CBBA.
Un altre aspecte mancat de rigor en l'estudi de CBBA és l'inexistent tractament que es fa a la variabilitat dels resultats, ja siguin de descriptors granulomètrics o de concentracions de metalls. En cap cas sembla que s'hagi treballat amb rèpliques de mostres o rèpliques analítiques, i tampoc s'especifica enlloc quin és l'error analític de les diferents variables mesurades. És doncs, impossible saber si les conclusions de l'estudi estan o no fonamentades en base les dades que es presenten, ja que no es disposa de mesures d'error.
La metodologia de normalització de les concentracions de metalls, a banda de ser poc clara, és, al meu parer molt poc adequada si es treballa amb un conjunt tan petit de dades com el que utilitza aquest estudi. Aquest fet és especialment rellevant en el treball de CBBA, on a més es descarten per a l'analítica de metalls totes aquelles mostres amb una presència de llims i argiles inferior al 10%.
A tot això, cal afegir-hi l'existència de contradiccions i inconsistències en diferents parts de l'estudi, com ho és l'eliminació d'una de les mostres per, sembla ser, un error tipogràfic. L'existència d'errors pot ser acceptable en alguns casos, però en el cas d'un treball amb tan poques dades com el de CBBA pren una rellevància cabdal. És especialment rellevant, a més, el fet que la mosta eliminada correspon precisament a una d'aquelles poques mostres que cobrien la zona més contaminada del port, deixant encara menys coberta la zona més crítica del mostreig.
Finalment, i aquest és un element ja criticat en l'informe del 2008, el treball de CBBA empra un criteri únic per definir la categoria de contaminació del sediment, basant-se exclusivament en els valors de referència de CEDEX (1994), quan el propi document del CEDEX deixa clar que els llindars que proposa són provisionals. Una mínima revisió a la bibliografia científica mostra que el més habitual és emprar diversos llindars de concentració de metalls abans de prendre cap decisió sobre les accions a efectuar. Caldria doncs, contrastar les concentracions de metalls del sediment del port amb d'altres valors de referència, llindars que sovint són, a més, molt més exigents que els recomanats provisionalment per CEDEX i que, possiblement implicarien la necessitat de plantejar accions diferents sobre els materials dragats.
En resum, doncs, no puc opinar sobre la legalitat, adequació o conseqüències del projecte del dragat previst per APB, però sí que queda clar que el treball de CBBA que ha de servir per determinar el nivell d'acció sobre els fangs dragats sembla incloure suficients anomalies, errors i manca de rigor científic com per qüestionar-ne les conclusions a les que s'arriba. Dit en altres paraules, de ser aquest un treball científic presentat en el marc d'un ensenyament de grau o de màster universitaris, ben probablement rebria una qualificació de suspès per manca de rigor. A partir d'aquí, és segurament tasca de l'administració pertinent o de la pròpia APB considerar, si ho creuen oportú, la necessitat de replantejar les accions previstes fins que es disposi d'un informe suficientment fonamentat i amb un tractament i generació de dades correctes.