Aquestes línies que llegeixes, estimat lector, no són literatura. Aquestes línies fetes amb les nostres paraules són petits escrits periodístics. Només seran literatura, si un dia ho arriben a ser, després de l'edició i d'una minuciosa i repetitiva relectura. El periodisme és transmissió d'informació i està associat al món efímer i a la velocitat. Per açò és un poder. La realitat no és cent per cent objectiva. Com diu el refrany, depèn del color del cristall amb el qual es mira. Açò no vol dir que el periodisme no pugui assolir categoria literària. Ho pot fer -i moltes vegades ho fa o ho ha fet-, però no és el seu objectiu primer. Tot es pot resumir en una fórmula matemàtica. Hi ha escriptors que resten i hi ha escriptors que sumen. També hi ha escriptors que resten i que sumen i que després tornen a restar. A vegades resten tant que el poema -el conte, la narració, l'escrit periodístic, la novel·la, el relat- desapareix i han de tornar a començar.
Si aquestes entrades es converteixen qualque dia en literatura formaran part d'un arbre alfabètic. Quin tipus d'arbre? Un pi. Quin tipus de pi? Un pi tort. Quin paisatge? Un paisatge insular del nord. La bellesa de Menorca no és simètrica. Les cales són cicatrius dibuixades amb el ganivet esmolat de l'aigua. L'arena de les platges està formada per milions d'esquelets de cadàvers antics. Els arbres vençuts adoren el sud com frares agenollats i amb els hàbits ratats rostits de sal. Un pi tort del nord. Un pi tort del nord que s'aferra a la vida mitjançant les arrels sortides que s'enfonsen a la terra i foraden la penya a la recerca d'aigua dolça o de simple i de vivificadora humitat. Amb la cabellera que frega allà enmig i amb les fulles del clatell cremades per l'àcid que travessa l'aire calent de l'estiu. Donant una altra vegada ombra al solar desolat gràcies a dos taulons col·locats com dues columnes. Amb bancs fets amb els mateixos taulons d'obra aguantats per les cames de dues pedres prestades per l'entorn. Un pi tort desaparegut a causa d'un llamp o enterrat pels fonaments i les parets d'una impersonal urbanització. Així m'agradaria que fos l'arbre alfabètic d'aquests escrits. Cada entrada, una fulla, una branca, una placa de l'escorça que protegeix el tronc. Un arbre alfabètic tort que doni ombra al lector i el protegeixi els dies de vent i de fred. Sí, perquè la bellesa de Menorca és efímera com tota bellesa autèntica i troba la translació geomètrica en la finitud i en la tortuositat. Tort significa torçut, deformat. També vol dir no dret; desviat de la forma natural; que fa curvatura o angle. A Menorca, també es refereix a "borni, mancat d'un ull". O desviat del camí bo o recte. Anar tort significa anar equivocat. Sortir tort una cosa: sortir malament. Caure tort: caure malament. A la nostra illa hi ha un refrany que afirma: "No fa tort qui als seus sembla": es diu per justificar els defectes hereditaris que qualcú pugui tenir.