Com pronunciau la paraula que descriu el sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, escuma de niló o altres materials sintètics cada vegada més sofisticats, que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure o dormir-hi damunt? La majoria segur que feis servir la paraula "matalàs"; d'altres, fins i tot, el castellanisme "colchón" i, només uns pocs, encara utilitzau la forma antiga d'origen moro "matalaf". Aquest darrer mot encara que a molts vos resulti estrany és ben viu a Menorca. Dins el meu àmbit familiar encara sent com s'empra per a referir-se a aquest invent meravellós que ens ha fet les nits més còmodes i plàcides. La paraula prové de l'àrab "matrah" i figura en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí amb el significat llatí de "tapetum", i en la glossa marginal del mateix vocabulista es troba la forma catalana "matalaf".
Hi ha molts tipus de matalassos o de matalafs. De llana, d'aigua, inflable, de molles sistema Bonell, de molles ensacades o individuals, de làtex, d'espuma o viscoelàstics, material que s'adapta a les formes particulars de cada cos. El matalaf farcit de llana va arribar a Europa després de les Croades, quan els europeus van adoptar el costum àrab de dormir damunt coixins. Antigament, els matalafs constaven d'una funda plena de materials orgànics com ara palla, llana, fulles, algues... que eren nius de petits insectes (àcars, puces, xinxes) per la qual cosa resultava necessari ventilar-los i airejar-los periòdicament. Els matalafs de llana van ser populars a Europa fins ben entrat el segle passat. A molts indrets existia la figura del matalasser que era un professional que viatjava de poble en poble airejant, reomplint i estufant els matalafs de llana.
Tret dels nombrosos topònims (Bini, Rafal, l'article Al...) només tenim en menorquí un centenar llarg de paraules de procedència aràbiga, però no n'hi ha quasi cap que sigui exclusiva de la nostra varietat lingüística dins el domini català. Es pot dir que totes les paraules aràbigues que es troben en menorquí, existeixen també a Mallorca o a València, si exceptuam una paraula de la qual ja vam parlar durant les passades festes de Nadal com és cuscussó, que sembla privativa del menorquí. De fet, la dominació aràbiga va cessar quan l'any 1232 els sarraïns menorquins se sotmeteren al rei català, declarant-se feudataris; però l'illa de Menorca va romandre poblada dels mateixos sarraïns fins a l'any 1287, en què el rei Alfons el Liberal vingué a castigar-los amb la força de les armes i els esvaí o expulsà, repoblant posteriorment la nostra illa de súbdits seus provinents del nord-est de la península i deixant-hi només una minoria de moros que hi van continuar fent feina en règim de servitud. Una decisió que va comptar amb l'aprovació del cronista Muntaner que va deixar escrit: "... qué així es poblada l'illa de Menorca de bona gent de catalans, con ningun lloc pot ésser ben poblat".