"...la costa a Barcelona és una ratlla antidemocràtica. És a dir, hi ha una ratlla i cap a l'interior hi ha la democràcia, que no és gaire florescent, però és la democràcia catalana i, a baix d'aquesta línia, hi ha la dictadura dels ministeris de Madrid." Aquestes són les paraules de l'arquitecte Oriol Bohigas (1925) pronunciades, fa pocs dies, en una taula rodona sobre la modernitat de la ciutat antiga. La primera conferència del cicle Lliçons sobre Barcelona, s'està desenvolupant a l'Ateneu barcelonès, en homenatge a Manuel de Solà-Morales i Rubió, el gran urbanista que fa un any ens va deixar. Just escoltar aquestes paraules d'un dels arquitectes més lúcids del nostre temps que, a més a més, va ser el dissenyador de l'actual moll al llarg del port de Maó (també del Passeig Marítim), en un temps, curt temps, en què l'ajuntament de Maó va saber reconduir les decisions d'Autoritat Portuària de Balears cap a la millora de la ciutat. Just acabar de sentir aquesta afirmació, no vaig poder evitar meditar sobre les grans connexions que hi havia entre el que deia Oriol Bohigas i els fets que ara mateix estan passant a la nostra ciutat.L'aperitiu: Per què es van canviar els bancs originals ...? Crec que ja fa un parell d'anys. Un dematí, dia solejat, a bona hora, passava pel port i vaig poder contemplar com un camió grua anava carregant els bancs de formigó, que eren part intrínseca del disseny de la reconstrucció dels molls, que s'havia fet els anys vuitanta, per endur-se'ls cap a un altre destí. Vaig rumiar: segur que els nous bancs no podran aguantar els mateixos anys que aquests. A més, semblava que no estaven tan malament. Autoritat Portuària devia de tenir un bon pressupost, vaig pensar, ja que, en els temps que vivim, posar-se a canviar uns elements urbans que no són imprescindibles i que es conservaven bé (ara estan escampats per La Mola), semblava una mostra de prepotència econòmica.A l'Ajuntament me van dir que ells no hi tenien res a dir. De fet, que no hi podien dir res, ja que la zona era, i és, i serà (si no hi feim alguna cosa) competència exclusiva de Ports. Estava clar que APB feia el que volia i, damunt, el criteri estètic dels que decideixen aquestes operacions era, és, fins avui, nefast. Una mirada amorosa als detalls de disseny al llarg dels molls i dins de la zona exclusiva, ens pot confirmar, en molts exemples dels darrers anys, aquestes afirmacions. La ciutat no pot dir res, no pot decidir, quasi ni pot opinar, dins de la zona exclusiva. La dictadura de Palma, o de Madrid, s'imposa com una llosa que comença a pesar molt. Ningú, amb consciència de ciutat, decideix des de la línia de façana de les cases del port cap a fora. El port, juntament amb l'aeroport, són dues illes amb comandament dictatorial des del punt urbanístic, dins del territori de la nostra illa que la volem democràtica i Reserva de la Biosfera.
Primer plat: L'escapçada de sa Punta des Rellotge. Qui estudia les connexions entre port i ciutat? Qui decideix el millor per les circulacions i els recorreguts a peu entre baixamar i dalt Maó? Qui redacta els plans, o projectes, que proposen les pautes de futur, o les prioritats en el funcionament de la ciutat completa? Dit d'altra manera: es pot pensar la ciutat sense pensar el port? Es poden deslligar aquests dos espais urbans? Qui dissenya la ciutat (amb el port)? Sembla que a baixamar, qui resol és APB, i les seves actuacions a terra ferma (no en parlem de les que es fan dins de la làmina d'aigua, de moment) són arbitràries i sense sentit urbà. L'exemple de la petita rotonda baix sa Punta des Rellotge ho demostra àmpliament.
No sé si era o no necessari fer la rodona davant del restaurant, si valia la pena estalviar que els cotxos pujassin la costa per tornar a baixar, si n'hi havia molts que giraven allà mateix, si hi havia altres opcions per resoldre un problema?, etc., etc. el que sí que crec és que la mossegada al penyal es podia fer de moltes maneres i, fins i tot, no haver-se fet mai. Avui, una tallada aquí, demà una buidada per cala Figuera, passat demà el vial de la Base, tot sense criteris de conjunt, sense demanar res, sense escoltar opinions expertes. En tot cas, s'hauria d'haver estudiat aquesta actuació dins d'una mirada global a tot el port, dins d'un estudi complert de les interconnexions entre tota la ciutat i el port.
Als tècnics que treballam a les cases del port, ens demanen moltes prescripcions abans de tocar el penyal: Ens demanen que assegurem el fons de les parcel·les on feim cases, ens obliguen a estudiar la part estètica del penya-segat que pugui quedar a la vista, ens demanen ser respectuosos. I ve APB, i ben tranquil·lament, escapça el penyal i tots ben contents. A més a més, altra vegada, una actuació d'APB estèticament desafortunada. Algú es va preocupar per com quedaria formalment l'escapçada? Si l'ajuntament no pot intervenir en aquestes qüestions, qui vigila l'harmonia arran de mar? El penyal i les baranes de les costes són dos elements urbans importantíssims en la definició de Maó. Són claus en la imatge que la ciutat transmet cap a l'exterior. Són els fonaments de la ciutat que estimam. Són peces que haurien d'estar protegides i les actuacions sobre la seva estructura ser fines i encaminades a millorar la seva estètica.
Segon plat: Els fangs de sa Colàrsega. Ningú està en contra de fer possible que entrin al port vaixells més grans. Tothom, o quasi tothom, està totalment en contra que els fangs acumulats en el fons de sa Colàrsega, que s'han demostrat contaminats, siguin escampats al mar del sud de l'illa. Ni al sud, ni al nord, la mínima expressió d'un mínim cervell pensant, aconsella treure els fangs a terra per ser tractats, costi el que costi. Vista la prepotència econòmica d'APB, invertir la substancial baixa feta per l'empresa contractada per fer el dragatge, en fer el tractament adequat, donaria una unanimitat absoluta en un referèndum. Altre cop, la manera dictatorial de funcionament d'APB, intenta colar informes errats, trampejar el procés, enredar la voga, etc. per tal que la feina li costi més barata, sense tenir en compte que Menorca no és Benidorm, o un lloc on intervencions anteriors han destrossat l'espai marí o l'especulació ha deteriorat el paisatge.
Han passat a la història els temps en què el bagatge de les obres era deixat a qualsevol lloc mig amagat. Temps en què els materials dels enderrocs omplien pedreres antigues, servien per reblir espais baixos o eren acumulats, tot els elements junts, ferros, ciments, uralites, plàstics, etc. a llocs inadequats. Avui, el reciclatge és la norma, i molt més a una illa. Si a terra hi ha una normativa estricta, d'obligat compliment en el tractament de tota mena de residus, si hem de ser acurats en tornar a col·locar tot allò que treim de les obres, en els llocs adients, moltíssim més s'hauria d'obligar en el tractament del drenatge del port. Les obres a la mar han de ser vigilades, sí, però en base a un projecte que asseguri que el que es tira a la mar està totalment net.
Tercer plat: El nou vial de la Base, que prest arribarà i ens...
Vora la Base APB fa fer el que va voler, el que li va donar la gana, quan va augmentar la superfície per emmagatzemar contenidors i altres mercaderies més enllà dels molls. Va fer el que va voler, en agafar terreny rústic de la part de darrera i canviar-li l'ús sense ni permís ni autorització. A més a més, va mal dissenyar un vial que no era respectuós ni amb el límit de la Base, ni amb les zones protegides. Si és necessari disposar de més terreny, si la ciutat decideix que per allà s'ha de créixer, si el Pla General creu oportú qualificar més territori per al port, APB ha de seguir les passes establertes i modificar les normes, refer el planejament, redactar els documents urbanístics adients i fer-ho tot amb transparència i claredat.
El nou vial que prest ens arribarà, canviarà la fisonomia de l'altra banda en aquest indret clau per les vistes que la ciutat gaudeix ara mateix. La transformació que ens arribarà de la zona vora la Base, crearà un impacte que ningú ha mesurat. Com que no sabem el que s'hi farà realment, no és públic, no ha seguit tràmits de discussió, no podem opinar gaire, de moment. Però, el tema no és que no es pugui fer el vial, que alguns ens oposem a la necessitat d'ampliar aquesta zona del port, no, en absolut. El tema és la manera com es fa tot al port, i especialment com s'ha portat el procediment per executar aquesta nova via. Només que es modifiqués el traçat i s'adaptés a la topografia, que el recorregut fos respectuós amb la Base i la connexió amb la carretera de sa Mesquida fos més suau que la proposada inicialment, les percepcions canviarien radicalment. Però, pel que s'ha vist fins ara, a l'Autoritat Portuària només se l'atura amb reclamacions al Jutjat, amb denúncies al jutge per incompliments que clamen al cel, saltant-se les normes i fent el que els dóna la gana.
No me queda lloc pels postres. Amb aquest menú tant potent, amb aquesta reiteració de mal gust, amb la contínua modificació del nostre paisatge urbà tan proper, amb la llista d'actuacions cada vegada més pujades de to, jo, assegut en una cadira Anglada de color blau marí, mirant s'altra banda amb desfici, arran de les aigües calmes del port, tanc els ulls i començ a somiar amb el temps en què totes les coses eren més senzilles i el port era realment nostre.